Rescat al mar Egeo

És molt tard. O, més exactament,d’horíssim del dimecres. Però és que no he volgut anar a dormir sense penjar unes fotosi unes ratlles. Porto l’agenda desbocada. Ja fa un parell de dies que no escric, potser tres, i ho haig de fr. Però a més, és que el reportatge que he vist avui a la televisió m’ha esborronat. Em refereixo al primer de Sense Ficció encara que el segon, dedicat a l’Estat Islàmic, és molt pitjor perquè és un repugnant retrat del mal, perpetrat en nom de Déu.

El primer mostra el que fan els socorristes de Badalona. Un grup de nois i noies que s’han desplaçat a Grècia, a la vora del mar, allí on arriben les barques carregades de fugitius, per salvar de morir ofegades qui cau al mar. Copses el drama dels refugiats que vénen a Europa i t’adones de la vulnerabilitat de les seves embarcacions que, a més, les màfies les sobrecarreguen, inclús amb dones embarassades i molts nens i nenes.

Però malgrat que la maldat dels mafioses queda ben patent, el que m’ha atrapat, per damunt de tot, és l’heroica generositat dels nois i noies voluntaris. Tot el dia i si cal també la nit, colpejats pel vent, xops d’aigua i passant fred. Un treball duríssim i angoixant. Fins un dels nois pel seu físic m’ha recordat la imatge tradicional amb què es representa Jesús de Natzaret. Però el que el recorda de veritat és l’acció profundament humana que fan. ¿Hi ha amor més gran  que el que exposa la seva vida per salvar els altres?

Com que és molt entrada la nit, penjo només quatre fotos. Demà més, no massa bones, però per tenir present el drama, valen. Bona nit.