Per què?

Dimecres vaig anunciar que s’està preparant a la Biblioteca del Fondo una exposició sobre Paco Candel. La idea, a la Mariona l’hi suggerí el fet que el setembre passat va fer els cinquanta anys de la fundació de les parròquies de Singuerlín, Riu, Raval i Fondo, que van jugar un paper molt decisiu en la integració dels nouvinguts –els altres catalans del quals va parlar tan bé Paco Candel–. He pensat que és una ocasió òptima per rellegir el llibre, aparegut en edició censurada l’any 1964, i en edició íntegra el 2008. L’he agafat avui i ja porto llegides més de 100 pàgines, en lectura interessantíssima.

Subratllo, tot just entrar en matèria, la comparació que fa de la immigració d’abans de la guerra amb la de després (la desbordada onada que envaí Catalunya, que originà els suburbis que envolten les grans ciutats). Després de preguntar-se qui “guanya” quan l’allau de la gent que arriba a un lloc són majoria: la terra? La gent? Tot i semblar que guanya la gent perquè en un primer estadi és així, sosté que a la llarga és la terra la que s’imposa. Aporta l’exemple dels murcians que van recalar a la Torrassa; havien penjat una pancarta que deia “Cataluña termina aquí, aquí empieza Murcia”. Però constata que aquells immigrants de la pancarta quan escrivia Els altres catalans (anys 60) ja estaven completament integrats i eren completament catalans. Candel pensa que ens les noves immigracions –referint-se a la dels anys 60–, ni que sigui “a poc a poc” també s’integraran(excepte els qui per algun motius s’hi posin en contra). La seva conclusió és que “l’home s’aclimata, mentre que la terra segueix impertorbable”.

El que diferencia la immigració dels anys 60-70 de l’anterior és que la posterior va ser numèricament molt superior i, sobretot, que es trobà amb una Catalunya “que no se la veia”, perquè sota la dictadura franquista vivia prostrada i adormida. Posa com exemple la dificultat que la gent tenia per aprendre el català, (cosa que avui s’ha ja no hi és perquè les institucions públiques i privades s’han catalanitzat i, sobretot, per l’efecte positiu de la la immersió lingüística a les escoles. Es indiscutible que en l’aclimatació a una terra nova el temps hi juga un paper preponderant i, si les circumstàncies no hi ajuden, encara més. Igual que els arbres trasplantats.

¿Com s’explicaria Candel que hi hagi nous catalans dels 70-80 que, sentint-se catalans, s’oposen que Catalunya es converteixi en una república independent, si és el millor estatus al que pot aspirar una nació?