n o t a: aquest apunt paisatgístic ja va sortir al blog, el mes d’abril de 2015. Però enmig de la crònica mensual, en el “dia a dia”. Ara el recupero per introduir-lo a la secció “Paisatges” per tal que, qui el cerqui –uns amics me l’han demanat-, ho trobi fàcilment clicant a la casella de “seccions”.

El Maestrat

He estat tres dies en el Maestrazgo aragonès, en el territori que formà part del genuí Maestrat, que té Morella per capital. Hem residit en la tranquil·la població de Cantavieja (que n’és la capital comarcal), des d’on hem fets petites escapades per un territori impactant. Tot tornant, intentava trobar les paraules i els elements precisos per definir el paisatge. ¿Estesa de muntanyes ajagudes, amb uns lloms rabassuts i àrids? ¿Presència omnímoda de la pedra,  amb tantes parets de pedra seca pertot..? O els colors! Els verds amb una rica varietat de matisos, un verd negrenc, un verd viu i intens, un verd pastell que es fon amb els grocs i els ocres… ¡I la llum, tan intensa, i el cel, blavíssim i metàl·lic! I enmig d’aquest món, poseu-hi els pobles que, potser perquè hi va poca gent, han conservat la bellesa primigènia de la senzilla arquitectura popular. Un paisatge per veure i per disfrutar-lo. Acompanyats sempre de l’agradable sensació de solitud i silenci.

F O T O S: per ordre, de dalt a baix: 1, Mirambel, 2, paisatge a tocar e Vilarroya de los Pinares, 3, Fortanete, 4, Vilarroya de los Pinares, 5, Cantavieja, 6, Miravete i 7, sortint de Mirambel, camí de Forcall