Biografia novel·lada de Limónov

A l’acabar la lectura vaig anotar la impressió que em deixà: “Llibre tumultuós. Una selva: per la quantitat de noms que hi surten, pels ambients a través dels que transcorre la novel·la (els països, els àmbits socials i polítics tan diversos) i per l’exuberant imaginació. I un llibre terrible, pel retrat que fa de la societat: la del món polític  –la Rússia d’Stalin–, la  de la gent lumpen i la de l’alta societat aristocràtica. La lectura ve a ser com un viatge a uns móns per mi desconeguts. Hi ha una primera part, la de la infància i joventut del protagonista, que retrata el món més marginal. Un món pobre i primitiu, extremament dur, que és en el que creix Limónov de nen i d’adolescent. Un món regit pel sexe i la violència i, d’altra banda, la mena de llei que ells dirien de la gent autèntica o legal: fer el que a un li  rota, en una societat que és rebutjada per falsa i opressora.

Un segon món, que contrasta amb l’anterior, és el de l’alta societat. Un dels homes més rics d’Amèrica lloga el protagonista com a “majordom”  d’una de les seves mansions. És un multimilionari amb tics progressistes, que troba divertit i impactant tenir un majordom anti-sistema. Limónov s’instal·la en el palau, on l’amo va poques vegades, i , com una forma de burlar-se dels capitalistes, se n’aprofita per dur una vida de disbauxa, de luxe, de sexe i de drogues.

El tercer món que surt al llibre és el de la política, on es descriu l’horrible panorama de l’estat soviètic de Putin, amb tots els tics terribles heretats de l’URSS estalinista. Limónov –el protagonista del llibre (que és un personatge real, a qui l’autor admira)- crea un partit nacionalista, que s’enfronta amb Putin perquè creu que traïciona el país. És empresonat.`Però ho viu amb la consciència d’estar realitzant una epopeia messiànica. D’una banda, la puresa de l’home idealista que vol salvar la humanitat i de qui el somni més gran és esdevenir un heroi. D’una altra banda, el seu comportament és el d’un feixista convençut de servir un ideal humanitari pur, i que està segur d’encarnar-lo, cosa que justifica la violència i l’assassinat.

I com a fil “humà”que cus tota la història, hi ha les peripècies familiars del protagonista: la falta de la calor de la llar, la difícil relació amb el pare que encarna l’ideal d’home contra el que Limónov lluita, la insatisfacció sexual i els problemes de parella…  Són gairebé 400 pàgines de lletra petita. I no és una lectura “fàcil”, tot i que, com si t’endinsessis en una selva, la curiositat et té agafat. Uns móns que sabem que existeixen, que cada dia surten als diaris però que no  ens són familiars. L’atractiu de la novel·la-biografia és que hi entres amb Limónov.