Valor històric i patrimonial

Sembla que el tema de Can Mariné se solucionarà correctament. Es tracta del pòrtic que emmarca la plaça que rodeja la masia i que, segons el dictamen dels arquitectes, té perill de caure. L’Ajuntament, davant d’aquesta situació ja en va enderrocar la trama més alta i, posteriorment, havia decidit enderrocar-ne la resta. Pprecipitadament; com si el perill fos imminent. La família de l’arquitecte se’n queixà, de l’assumpre ni els n’havien parlat. I transcendí a l’opinió pública. Fòrum-grama se’n va fer ressò. I jo li dedico la glosa d’avui perquè crec que és una bona ocasió per reflexionar sobre quehauria de tenir-se amb el patrimoni de la ciutat.

 Una primera consideració que vull fer és a partir de l’aspecte arquitectònic. Segons m’informen, la masia està catalogada com a bé de la ciutat, però no el pòrtic. Això és un error i evidencia el poc coneixement que es va tenir del projecte de l’arquitecte, Xavier Valls, que concebé la  masia i la plaça com un tot. Valls me n’havia parlat molts cops. Deia que l’edifici de Can Mariné arquitectònicament no tenia gaire valor. Però urbanísticament era molt rellevant pel context en el que es trobava, un barri densament colmatat, i sense cap altra possibilitat de disposar d’una plaça que es convertís en el nucli del conglomerat urbà, com s’estipula al Pla Popular que han de tenir tots els barris. I com que la plaça és mínima, pensà tancar-la amb un pòrtic per monumentalitzar-ne el conjunt. La solució que s’adopti haura de ser prou contundent perquè aquest aspecte del projecte es mantingui.

 Hi ha un segon aspecte que al tractar del patrimoni edilici de la ciutat s’ha de tenir molt present: el de la memòria històrica. En tot el barri de Can Mariné no hi ha cap altra espai, ni cap altra lluita veïnal, que hagi sigut viscuda tan intensament i tan de temps com la duta a terme per salvar Can Mariné. Ara, la gent que va a la plaça o al Centre Cívic, pot disfrutar del lloc i de l’equipament, però a mesura que passi el temps, els usuaris que vindran en desconeixeran el valor humà que hi ha darrera de Can Mariné. Vull dir que no n’hi ha prou que es conservin aquests llocs emblemàtics, sinó que s’ha de fer que parlin: una placa o plafó hauria d’explicar la lluita dels veïns i qui era en Xavier Valls Bauçà.

Afegiria que a l’espai se li doni un toc de gràcia. Fer-lo bonic i agradable perquè la gent s’hi aturi. Entre la masia i el pòrtic densament verd.