Explicar-ho més, implicar-s’hi més

Pensava espaiar més les referències al moment polític que vivim. Avui ja havia mig fet la glosa, parlant de qüestions lligades a la meva agenda. Però com fer-ho quan vivim uns fets històrics tan extraordinaris i que toquen les fibres més sensibles de la meva ànima? Per TV3 he vist la cerimònia que s’ha celebrat a la Generalitat del traspàs del poder al nou president, tot just elegit diumenge. Quin espectacle tan meravellós, la façana del palau i la plaça de Sant Jaume inundades de llum!, i a dins, el governque dijous prendrà possessió, i les principals autoritats, els periodistes, els convidats. Era com una performance del dia de la declaració del nou estat català. Però per arribar-hi caldrà, com ha dit Carles Puigdemont, que el procés l’expliquem més, l’expliquem millor i l’expliquem a més gent i que, al mateix temps, ens hi impliquem més, ens hi impliquem millor i hi impliquem més gent.

No cal dir que ho visc amb especial emoció perquè això d’ ara ho havia somiat de petit, pensant que no ho veuria mai. Tan dura era l’opressió sota el franquisme que un dia el meu millor professor, cansat i desanimat, ens digué: “De vegades desitjaria haver nascut a Madrid perquè m’hauria estalviat d’estar-me qüestionant sempre el fet de ser català!” Una asfíxia que ha persistit fins al dia d’avui, encara que de forma més dissimulada.

No sé quina deriva prendran les coses. Tinc la sensació que res ni ningú ho podrà aturar. Diria que som moltes les persones que estem decidides a anar fins al final. ¿Hi haurà un xoc de trens, i Madrid ens atacarà amb les armes que té? ¿Posarà a la presó el president i algun altre polític? ¿Suspendran l’autonomia? Si a cada amenaça l’independentisme ha crescut, quan la facin grossa el país es revoltarà. Llavors serà l’hora d’Europa, que és dir l’hora de la democràcia.

Prendre part en aquesta revolució, pacìfica i ambiciosa, i tan positivament transformadora, em fa molt feliç.