6, dimecres / Dia de Reis

Hi ha massa coses greus, per pensar en cavalcades i en joguines. Però els nens no en tenen cap culpa, per això, avui,  prefereixo fixar-me en ells, en la seva innocència i la seva il3lusió. I sobretot en el “motor” que sustenta la festa de Reis, malgrat que se n’hagi mig apoderat el consumisme. Els qui ho denuncien  tenen raó, el comerç es desboca i lliga massa la felicitat al fet de “tenir”. D’altres  –i encara amb més raó– pensaran en els nens als quals no només les joguines, no els arribaran, sinó coses més elementals, imprescindibles, com el pa, l’abric, la llibertat, la pau… Avui, però, em fixo en l’amor. L’amor com el motor que mou tants pares i tantes mares, tants familiars i amics a buscar què regalar a les persones que estimen.

Aquest any, els Reis a Santa Coloma han baixat del cel. L’anhelada pluja també baixa del cel. Que bé ens aniria a tots, si els camins que s’obrissin a l’amor rebessin la llum de les altures. Coses altes com la cultura, la solidaritat, el benestar, la felicitat … I que els nens  i nenes, també els adults que es desficien per trobar què regalar, tinguessin més a mà uns regals que fessin a tots feliços.

Us ho desitjo a tots!