4, dilluns / decebut però esperançat

• Profundament decebut, tot i que de la CUP no esperava una altra cosa
• Entristit, a sobre, al veure que l’anunci de la resolució el feia una antiga amiga i lluitadora colomenca.
• Disgustat al veure que a ICV això els és motiu d’alegria. I satisfet d’haver deixat la formació, abans d’haver de compartir l’actual deriva.
• Perplexitat veient que la CUP es defensa argüint que ha actuat democràticament perquè ha pres la decisió escoltant les seves bases.
• Pregunto: ¿és democràtic prendre una decisió que vol una base que els ha donat 10 diputats, mentre menysté la base més ampla que n’ha donat 62 a Junts pel Sí?
• Crec i defensaria on fos, que la CUP té tot el dret de defensar les seves propostes i el seu programa,i de voler-lo implantar en la societat. Però qui ho ha de validar és la gent, i, en democràcia, la gent s’expressa a les urnes.
• Imposar una política a la força no és gens democràtic; sigui aprofitant-se d’una aritmètica diabòlica (Baños dixit), o sigui mitjançant les armes.
•  

• Però més enllà de les anteriors reflexions (conjunturals!), em dol constatar que els tics sectaris del dogmatisme i fanatisme marquen molt el món polític.
• I encara em fa més fàstic que es recorri a l’odi com a arma política per destruir una persona. Em recordo de a l’Stalin, que va criminalitzar Trosky perquè el món acceptés el seu assassinat. O les maquinacions de Calví per desfer-se de Servet i de Castelli i fer callar els opositors.
•  

• Acabo com Joan Rigol dient que avui (ahir!) estic trist però demà (avui!) tornaré a treballar amb il·lusió per empènyer el procés endavant, sense excloure ningú. Amb alegria, per aconseguir el març una més gran majoria per construir la catalunya que volem.

Mor el bisbe Alberto Iniesta

Ahir va morir el bisbe Alberto Iniesta, als 93 anys. Bisbe auxiliar de Madrid, va ser conegut com els bisbe roig per la seva obertura, per la seva proximitat i defensa dels pobres i l’esperit del Concili Vaticà II. Jo no el coneixia personalment, però les seves declaracions i actuacions –que li van guanyar l’arraconament– eren, per mi i els meus companys, un al·licient a mantenir-nos en la línia que dúiem. D’ell guardo una targeta que m’envià arran d’un escrit meu, que va sortir publicat a la revista espanyola  Sal Terrae, sobre com anava formant-se la parròquia de Sant Joan Baptista del Fondo.

A sota de l’escrit del bisbe sobre el Vaticà II, hi ha un link, per si voleu llegir l’escrit del que he parlat.

 

La lenta construcción de la comunidad popular

 

 

Comunicat: mor Montserrat Sala

mare de la nostra amiga Maria Àngels Franco Sala,  als 92 anys d’edat. L’enterrament es farà demà, dimarts dia 5, a les 3 de la tarda al tanatori del les Corts.