1, divendres / 2016, Any Nou

 

M’he llevat molt tard perquè anit, un cop que vaig arribar a casa –eren passades les quatre de la matinada– encara em vaig entretenir a llegir el diari. Vaig pensar que l’endemà (avui) seria un altre dia, que hauríem canviat d’any i que les notícies i articles d’ahir serien d’un any que ja ha passat. El sopar d’aquest fi d’any ha estat ric en la conversa. Han quedat moltes coses pendents, l’horrorós drama dels refugiats, els procés independentista… el recompte de les persones properes que han mort el 2015, la salut dels pares que ja són grans, i el tràfec i el goig que ocasionen els nets, que van traient el caparró ara en una casa, ara en una altra. Un debat: el canvi en la manera d’educar els fills, avui, diferent de quan érem petits. En aquells temps llunyans els pares insistien particularment en la disciplina, avui als nens se’ls educa en la llibertat i són els reis de la casa.

Nit també de propòsits. Hi ha qui diu que això és un convencionalisme i que els propòsits s’han de fer cada dia. Però com deia la rúbrica d’un vell periodista de La Vanguardia, cada dia té el seu accent i, atenent-los, passa allò que els arbres no et deixen veure el bosc. Va bé que de tant en tant –i el fi d’any és un moment molt indicat–, fem balanç, per insistir en els objectius que un té, corregir les desviacions i, si cal, agafar-ne de nous.

Jo no em moc gaire dels objectius de sempre i prou que me’ls recorden els companys amb els qui formo equip. En canvi ningú vetlla pel meu món íntim, que vol temps de no fer res sinó de descansar i reflexionar i, sobretot, dedicat a la contemplació. Penso en les hores de silenci i de contacte amb la natura. En llegir, en escriure, en dialogar amb les persones… I també en ordenar les meves coses, abans que fineixi el capvespre.

Com sempre, –però ara més–, és la lluita entre el fer i el ser. Si bado em guanya l’acció. i, per més que hi vulgui posar l’ànima en el que faig, l’esperit reclama un temps per a ell.

————-                                                                                       Un cop més us desitjo una bona entrada al nou any, esperant que els interrogants i problemes que ens deixa el 2015 es resolguin favorablement.