DESEMBRE

(dia a dia A_Maquetaci363n 1)

29, dimarts / Canvi d’agenda

29 a

He estat una bona estona fent el canvi d’agenda, és dir, omplint les dades que du el quadernet 2016 al començament i d’altres que hi afegeixo, per tenir-les a mà, com el número de la Caixa, les contrasenyes i els pins dels diversos aparells, els pantones i colors de diferents publicacions i una mena de memoràndum de noms de plantes, d’ocells, d’arbres i poblacions que surten sovint en la conversa però que, en determinats moments, no em vénen a la memòria. ¿Com es deia –per exemple pregunto- aquell poble en el que vam estar una setmana santa que va nevar molt? O anant d’excursió algú em demana el nom d’un determinat arbust, o d’una petita i estranya flor… Ho tinc a la punta de la llengua i si no em surt agafo l’agenda i en els últims fulls ho trobo: el poble era Cañizares, l’arbust un llentiscle, aquesta flor, una muscària.

El que em fa una sensació estranya és esborrar del llistí les persones que han mort. Alguna, algun any l’he mantingut… No cal que digui que com més gran em faig, més morts vaig tenint al meu haver. Com en el joc dels barcos que a mesura que corria el temps, més en tenia de tocats i enfonsats. Per parlar només de companys del seminari de cop me’n vénen cinc a la memòria: en Lluís Hernández, l’Enric Enguix, en Jordi Sánchez-Bosch, en Xavier Bragulat, en Julià Cots. I, com és natural, cada any em demano si arribaré al final de l’agenda, segur que un dia algú m’haurà d’esborrar del llistí.

Però aquest pensament del pas dels dies no m’entristeix i encetar agenda em fa il·lusió. Tinc molt assumit que “lo nuestro es pasar”, i que adonar-me que faig camí m’ajuda a viure el dia a dia amb més atenció i amb més goig. Compleixo el meu cicle vital i, com que peremptòriament em trobo bé, viure em resulta bonic, el present em té projectat a demà i al demà passat… de tal manera, que sempre tinc coses a fer. 29b

Posats a parlar d’aquest adminicle tan petit i per mi tan útil que és l’agenda, m’adono d’una cosa que és com un miracle. Amb la pila d’anys que en faig servir, mai n’he perdut cap, més enllà del temps de buscar-la, algun dia, per casa. És una gran sort.

(dia a dia B vermell_Maquetaci363n 1)

Nota: el documental “Santuaris del franquisme” es projectarà als Cinemes Girona de Barcelona, els dijous 14, 21 i 28 de Gener a les 8 del vespre.

1 Comment on "DESEMBRE"

  1. Avui t’ha quedat molt ‘pladià’. M’ha recordat aquell llibre… ‘El Dios de las pequeñas cosas’

Respon a Eugeni Cancel·la les respostes

El teu e-mail no serà publicat


*