28, dilluns / “Prou!”

Escric a primera hora d’aquest darrer dilluns de l’any, dia dels sants innocents i l’endemà de l’assemblea cupaire. Després ja escoltaré, si puc, els comentaris. Però ara vull dir el que penso de tot plegat. En primer lloc constatar el punt dèbil de l’assemblearisme. No sé qui va penjar al facebook que decidir les coses en assemblees és perfecte per a la marxa d’una casa d’okupes. Suposo que volia dir que serveix quan es tracten temes d’abast grupal o familiar. Però els grans temes exigeixen que la gent elegeixi la gent millor perquè, dedicant-hi temps i treball, trobi les solucions. De fet, tot i que Antonio Baños digués que “res es construirà en aquesta república sense consultar a la gent”, davant de l’atzucac d’ahir passen la resolució a la setantena de dirigents de la CUP. D’altra banda es contradeia perquè si es tracta de consultar la gent, és molt més nombrosa la que elegí els 72 dipuatts que els 3.500 d’ahir.

Dels cupaires el que em desagrada és la mena de superioritat moral amb la que parlen i actuen. En democràcia no es dirimeix  qui té raó ni quina política és la verdadera, sinó quin programa aprova la majoria de ciutadans. I la voluntat del poble es manifesta en els vots. Si la CUP no s’hagués trobat amb la circumstància que l’aritmètica els fa necessaris, ara comptaria ben poc. ¿És democràtic que recolzant-se en l’aritmètica extorsioni la voluntat majoritària?  Sorprenentment, el tret els ha sortit per la culata; voten i en lloc de sortir reforçades les tesis dels representants de la CUP, l’assemblea es divideix i exactament una meitat, 1.515 persones, estan a favor d’investir Mas. El resultat ¿no els farà veure que almenys cinc dels seus deu diputats facin president l’Artur Mas? Argumenten que amb Mas l‘independentisme no pot créixer i resulta que 1.500 vots, sortits de les seves pròpies files, s’hi van afegir!

Si em deixés portar per una reacció primària aniria de dret a les eleccions. Val més anar sol que haver de construir la república amb una baralla a cada moment, quan, el que cal, és il·lusió i empenta!

 

 

n o t a: em comuniquen els autors del documental Santuaris de l’antifranquismes que el documental es projectarà als Cinemes Girona de Barcelona, els dijous 14, 21 i 28 de Gener a les 8 del vespre.