24, dijous / Vetlla de Nadal
La meva felicitació nadalenca als amics i amigues, i als lectors del meu blog, a través de la cartolina que contempleu . Imaginar la cartolina no m’ha costat gaire. Tenia clar el missatge. Volia fer una referència a allò que per mi és l’essència del Nadal cristià: el naixement de Jesús. Un fet que ens força a deixar de mirar cap al cel si volem trobar Déu, per dirigir-la cap a la humil cova de Betlem. He escollit el retrat d’un nen, em sembla que d’una família de refugiats, perquè consona amb les condicions amb què Jesús vingué al món: una nit fosca i freda.
I quina lletra podia posar? Com cada any he escoltat el Cant de la Sibil·la; magnífic!, encara que terrorífic. “Ai de qui la mort trobi en pecat!” Una solemne admonició a convertir-nos. Però l’evangeli no la conta així, la història nadalenca, sinó amarada de pau i del goig de saber que Déu estima la gent de bona voluntat. I m’he decantat per uns versos d’una Nadala de l’amic Màrius Sampere, poètica i realista. El nen que neix aquesta nit (i tot nen i nena que vénen al món) són simplement infants: llavors a punt d’esclatar. Es faran grans si troba les condicions favorables. ¿Es podrà dir d’ells –com l’evangeli dirà del nen Jesús– que creixen “en edat, saviesa i bondat?” I afegeixo; en salut, en benestar, en felicitat.
“Un déu –escriu Sampere–, es fa a poc a poc”. Com un arbre. Com un bon vi… Un nen es fa adult i esdevé un déu quan assoleix la riquesa humana. Però sovint, com el Crist, esdevé un cristo, l’home injuriat i menystingut, crucificat per un món egoista i injust. Sort que les llàgrimes d’un nen, o un somriure encara toquen el cor de la bona gent. És la gràcia del Nadal que, malgrat la seva desviació del misteri genuí, en conserva la gràcia i l’alegria i, en part, la innocència.
Ho va dir un altre poeta: almenys avui siguem una mica més bons. Potser a còpia de sumar Nadals acabarem pensant en Jesús quan sentim plorar algú.
Bon Nadal! M’ha agradat molt el text de la teva nadala. Segueix escrivint que sempre tens moltes coses interessant per dir…Una abraçada
Em plau molt el que m’escrius. Em sembla que et vaig escriure que vaig entrar al teu blog, i que el vaig trobar molt interessant. Diria que ens movem per paratges semblants, i amb un esperit proper. Moltes gràcies! I bon Nadal.
moltes gracies, estimat Jaume.