22, dimarts / L’hivern és aquí

Mentre esmorzava m’han estat rondant els tres temes que protagonitzen les cuites del dia: un, la situació política que les eleccions han creat a Espanya, amb la repercussió en la cosa catalana; dos, l’arribada de l’estació de l’hivern, tot i que fa uns dies més propis de la tardor i, a estones, de la primavera; i, tres, les festes nadalenques.

Preparant el Nadal estic enfeinat en les menuderies pròpies d’aquests dies, com el disseny dels tarjetons de felicitació per les festes, un per al Fòrum, un altre per a  Amics del Fondo i el meu personal, a part de la rècula de correus per internet. Hi ha les quatre ratlles que escric a diferents persones… Una tarja que arribarà a Knittelfeld (Àustria), i una altra per l’amigueta d’Auronzo di Cadore. De vegades penso que no val la pena dedicar temps a uns costums rutinaris; però fets amb cordialitat, són com perles d’amistat. Que comenci l’hivern, ho sé però no ho noto. Quan surto de dia ni em poso l’anorac sense folre, que tinc per quan menys fred fa. Em basta el jersei de llana. Però l’hivern és aquí, tot i que algun ametller i més d’una argelaga hagin florit. Respecte de la política el pensament gira entorn de les repercussions que el resultat pot tenir a Espanya i, aquí, sobre el procés independentista. Em dic que s’ha d’esperar la decisió que prendrà la CUP perquè, encara que no ho sembli –per culpa del desencant que es respira– al parlament català l’independentisme té majoria absoluta. La qüestió és investir el president. Estic segur que immediatament després, reapareixerà l’entusiame  i tot es remourà un altre cop.

I com a música de fons la cantarella dels nens i nenes que oficien la cerimònia de la loteria. Quantes esperances dipositades en el bombo! Quina fe més gran en el diner!  l diner, tan necessari i tan idolatrat, sobretot en un món en que tot té un preu i es pateix una crisi molt dura.

D’alguna manera o altra, com en els nostres pessebres, tots els camins van a Betlem.