diumenge, 20 / Ja he votat

Un dia molt tristoi, avui. Atmosfèricament. Una boira espessa. Els meteoròlegs en diuen boira ploranera. Com les votacions.

Una amiga anit em va enviar un correu demanant-me consell: “Què votar? ¿Encara valen els arguments que vas donar-me, per les votacions del 226-N?” Li envio aquest correu:

“Et confesso que estava desanimat, desconcertat i mig enfadat. Però penso que tot el que ha fet el poble, queda. Com les brases d’una foguer, aparentment morta. Quan torna a bufar el vent el foc reprèn. Si obres el meu blog d’avui veuràs que dic que em mantindré ferm perquè convé que el que vam guanyar al carrer, es defensi a Madrid. I, sobretot, que ho puguem reprendre, un cop passades aquestes eleccions, que directament no són les nostres. Al final (i ho he escrit obertament) votaré al president Mas (a través de Francesc Homs) i a Esquerra Republicana, al Senat, en la persona del jutge Santi Vidal, que m’agrada. Els partits de Junts pel Sí s’han separat estratègicament (!) però la població els continuem exigint que vagin junts. Dels partits ‘espanyols’ no me’n fio gens. Jo estimo Espanya i penso que Catalunya, com a estat nou i independent, i com a  veïna propera, des de la nostra nova situació independent, podrà ajudar que Espanya es modernitzi i es democratitzi. Aixo és tot. Però com deien els clàssics, et dic: Escolta-ho tot i escull el que et sembli millor”.