diumenge, 13/ Esquerra. La República, junts

No sé si fan ben fet, Esquerra i Democràcia i llibertat de presentar-se separats a les eleccions. Força temps abans d’ara, fins i tot he dubtat de si els partits independentistes s’havien de presentar a unes eleccions espanyoles. La CUP diu que a Espanya ja no hi hem de fer res. Però això segurament no és cert; hem de mirar de pactar la separació. I fins i tot abans que arribi la secessió, serà bo que a Madrid (i a Espanya!) s’escoltin les veus de la independència. Per rebatre les barrabassades que es diguin en contra, per defensar els arguments independentistes… i per fer present als espanyols (i als catalans que encara no s’ho creuen) que el procés va de debò, i es fa amb raons convincents.

Ara: presentar-se separats? Jo hauria dit que millor junts. Sobretot si Junts pel Sí ja tinguessin el president elegit. Però tal com van les coses, decapitats, el paper de JxS seria ben trist.

El que em preocupa és que amb l’excusa d’ampliar la base independentista s’amagui el partidisme. La carrera que no s’ha pogut fer fins ara –a veure qui corra més, comprovar qui treu més vots– reapareix. I si no és una estratagema partidista, encara em desagrada més, perquè l’augment dels vots per la independència s’hauria d’aconseguir no pensant en les persones tarades per les filies o les fòbies partidistes, sinó anant a l’encontre de la gran massa que es troba en les àrees metropolitanes, que el que els preocupa és la crisi, i si cobraran la pensió i si podran continuar sent espanyols…

I no anar al seu encontre amb el gest paternalista de mimar-los com a castellanoparlants; com si de fet no fossin capaços d’entendre la llengua del país.

Localitzo el discurs: a llocs com Santa Coloma s’ha de venir amb el desig de compartir la il·lusió de participar en la construcció de l’estat propi, per la proesa que això és i pels fruits que es derivaran de l’autogovernem. Pregonar que en una Catalunya millor tots viurem millor!