dilluns, 14 / Impossible

Jo no sé qui idea els cartells de propaganda dels partits. Aquest mateix de Democràcia i Llibertat: ¿creieu que traurà gaires vots? Comencem perquè l’Albert Homs, d’on es voldrien captar vots indecisos per ampliar la base independentista, és poc conegut. I jo mateix, que més o menys segueixo la política, de la  seva llista no reconec ningú. Per acabar d’adobar-ho, ¡què es pot entendre amb les paraules impossible, il·legal amb la primera síl·laba tatxada? Sí, ja sé que és la contra-afirmació del que pregonen els adversaris. Però la frase és tan poc directa, tan poc atractiva, tan poc il·lusionant… que ni et crea un punt de curiositat. I no parlem dels cartells, tant el que reprodueix el rostre d’Albert Homs com el que mostra la cara d’Artur Mas. En blanc i negre!, omplint tot el quadre sense deixar-los respirar.

Afegiu-hi els dubtes que la dinàmica ens causen. Ahir ja vaig dir que la separació d’Esquerra i Convergència (¿o Demòcrates i Llibertat?) em semblava un error. Un error que et fa dubtar: a qui votar? Si es presentava Junts pel Sí era ben clar: tots a la una. Tots per Junts pel Sí. Ara hem de triar? I si et sents dividit, com em passa a mi? Junqueres m’agrada. En temps normals m’inclinaria per un partit d’esquerra. Però és aquest, el moment, si encara no se sap quins partits hi haurà quan tindrem l’estat independent? Durant el procés m’he fet un tip de dir que hem de votar el Mas perquè és ell qui ha conduït el procés i qui dóna la cara a Madrid i a Europa. 

També vaig dir que aniré a votar perquè, de fet, no hem trencat amb Madrid i no tenim govern. I votaré Junts pel Sí. Votaré el seu líder, com he dit als qui posen el carro davant dels bous. Voti a la formació que voti, jo votaré perquè Artur Mas en surti reforçat.