10, dijous / Podem
La formació En Comú Podem em desconcerta. Serà perquè me la miro des d’Iniciativa, el meu partit d’una pila d’anys però que he acabat abandonant, absolutament decebut; primer, per la seva opció respecte del procés independentista i, després, per la manera de fluctuant que els caracteritza, d’aparèixer i desaparèixer amb estranyes confluències, ara amb Procés Constituent de Teresa Forcades, ara amb Podem de Pablo Iglesias, o amb junts En Comú de la Colau. Al final de tot, on és ICV? Què defensa?
Diuen que ara podem. Què és el que podem? I es vanten de ser els únics de defensar el dret a decidir. Però, dins de la legalitat, una ruptura il·legal podrà aprovar-se? Em miro els grans partits espanyols actuals i els emergents. Només Podem ha posat al programa el dret de decidir dels catalans, quan feia dos dies que l’havien negat. Suposant que mantinguin aquest punt del programa, quina viabilitat té?
I bé, votarem. Però jo el que vull no és veure què diu el poble, què pensa… Sinó treballar perquè la gent es decanti per la independència. Si ICV s’hagués alineat amb Junts pel Sí, avui el procés estaria absolutament endegat i d’aquí a uns mesos faríem la consulta decisòria i la guanyaríem. La poca consciència nacional és el que em desplau d’aquesta formació. La temptació (la trampa!) de separar el bé social i la capacitat d’autogovernar-nos. Estan més atents a la posició tèbia dels votants de l’extraradi barceloní (per tal de captar el seu vot), que d’ajudar-los a entendre els beneficis de l’autogovern.
Potser segons com vagin les coses s’acostaran al procés. Tant de bo!
L’encertes de ple, Jaume.
Estimat Jaume, igual que no és fàcil posar-se d’acord per elegir un president, tampoc és senzill la confluència de les esquerres. Jo crec que s’hauria de mirar a ICV amb més comprensió, entenen per una part la generositat d’ICV en aquest procés de sumar diferents sectors alternatius i paral•lelament defensar i no abandonar els valors de sempre, que vénen de molt lluny i que són vàlids en el present. De totes maneres acostumen a ser sempre més crítics amb la gent que estimem.
Per altra part saps que en ICV hi ha un sector molt important sobiranista, que defensa l’ independència.
Penso que la defensa radical del dret a decidir és el millor punt de trobada i a poc a poc estem sumant altres partits, com seria el cas de Podemos.
Una abraçada
Ferran
Ferran, tu parles de la dificultat de posar-se d’acord les forces d’esquerra. ¿No creus que no estem en l’estadi en què el joc polític els jugaven els partits? La revolució independentista que vivim no neix de la confluència de les dretes ni de les esquerres, sinó de l’anhel del poble que vol un país nou per a tothom, just, modern, solidari, en el que no imperin les ideologies sinó el diàleg i la democràcia. I em sap greu que ICV no hi sigui. No pots imaginar-te el greu que em sap que en la gran festa independentista que vivim ICV n’estigui absent!, per mi perduda en no sé ben bé quins equilibris…