5, dissabte / Sòcrates

Anys enrere vaig llegir el llibre que Plató va escriure en el que reprodueix l’apologia que Sòcrates va fer de si mateix en el judici al que va ser sotmès, que acabà amb la seva condemna a mort. Llavors vaig segui el llibre Defensa de Sòcrates, de la Bernat Metge (amb la traducció de CalesRiba) i em sembla que no em va impressionar tant com la relectura que en vaig fer ahir, ara en el llibre Apología de Sócrates, d’Espasa Calpe, Barcelona, 2015, quinta impressió, també acompanyada de Critón i de la cèlebre Carta VII, tot obra de Plató. És molt curiosa i sorprenent, la defensa que Sòcrates fa de si mateix, i la mena d’argumentació que ordeix perquè el tribunal el condemni  morir.

Abans, però, de comentar l’apologia m’aturo en la llarga i interessant introducció que fa Enrique López Castellón, autor de l’elegant traducció del text. López, al llarg d’una quarantena de pàgines, fa una bona presentació de la figura de Sòcrates i del seu pensament. Ens explica que Sòcrates ja des de molt jove va sentir la crida de Déu a treballar per ajudar els seus conciutadans a descobrir el camí que condueix a la felicitat, l’alta meta a la que tots estem cridats. Contemplant la gent, el savi filòsof s’adona que els humans viuen adelerats rere dels plaers diríem baixos, menystenint els superiors. D’acord a la clàssica dicotomia que feia la filosofia grega de l’home en una part corporal i una altra anímica, sosté que les satisfaccions que vénen del cos no condueixen a la veritable felicitat, la qual radica en l’esperit: en la filosofia , en la ciència, en l’art, en la bellesa.

Sòcrates coincideix amb el filòsof Protàgoras que l’home és la mesura de totes les coses. Però això, li cal saber-ho i creure-s’ho i, conseqüentment, estudiar-se per descobrir aquests valors, que generalment queden bescantats, com un tresor ocult de sota terra que el pagès desconeix, perquè viu atrafegat en el conreu del camp. Per això fa seva la màxima que apareixia gravada en el temple de Delfos: Coneix-te a tu mateix. Sòcrates no va escriure cap llibre. Sostenia que la paraula parlada era més viva, per això es dedicà a interpel·lar les persones que trobava pel carrer o ala plaça a les que, mitjançant el diàleg, examinava la seva conducta, encertada o equivocada.

Molta atenesos que se sentiren qüestionats pel seu discurs es van confabular per eliminar-lo, i l’acusaren de pervertir els joves i d’apartar-los de la religió. Per això va se  sotmès a judici, sota la petició de ser condemnat a mort.

FOTOS, de dalt a baix. Plató i Sòcrates, frescos de Rafael Sanzio a les estances del palau papal, del vaaticà; i el temple de Delfos

Frases de Sócrates

“Puede, atenienses, que sólo el dios sea realmente sabio y que lo único que haya querido decir   sea que la sabiduría humana es escasa o, más bien, nula”.

“En verdad os digo, atenienses, que el puesto que un hombre ha escogido, per creer que es el mejor, o el que le ha sido asignado por un superior, no debe ser abandonado nunca, sino arrostrar los peligros, sin impotarnos la muerte ni ninguna otra cosa a excepción de la deshonra”.

“Mucho os amo, atenienses, pero he de obedecer al dios antes que a vosotros; y mientras tenga vida y pueda, no dejaré de filosofar, de aconsejaros y de exhortar a todo el que me encuentre del modo que acostumbro”.

“¿No te avergüenzas de no pensar sino en acumular riquezas, gloria y honores, sin preocuparte lo más mínimo de la sabiduría, de la verdad ni de perfeccionar tu alma?”

“Nada tiene de humano que haya descuidado mis interes, abandonando durante tantos años mi patrimonio familiar, y que, en cambio, esté siempre preocupándome de vosotros, aboedándoos a cada uno en particular, como un padre o un hermano mayor, para tratar de converos de que seáis virtuosos”.