2, dimecres / Festes del Foc

Que bé, que la Unesco hagi reconegut les festes del foc dels Pirineus com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat. No he assistit a cap d’elles però, estant al Pirineu, me n’han parlat en més d’un lloc, i n’he vist el  marc. Per exemple, a Durro, des d’on veus l’ermita de Sant Quirc, de la que la nit de Sant Joan baixen els joves amb les falles enceses; o en el poble d’Ísil, on he vist plantat el tronc d’un arbre que fa uns quinze metres, que presideix la foguera de Sant Joan, feta amb les falles que baixen enceses de la muntanya.

Suposo que el foc sempre ha suggestionat l’home. M’imagino en la prehistòria quan encara no havia estat domesticat, i la gent de les tribus veien com s’abrandava, provocat per un llamp. Que bonica que vaig trobar la pel·lícula La conquista del fuego! Més recentment vaig llegir un llibre que m’impressionà molt sobre la troballa de l’anomenat home del gel, mort als Alps, on havia quedat més de mil anys cobert per la neu. En el sarró duia una mica d’estopa, que seria l’encenedor de l’època.

Jo he passat hores molt bones, de nit, a la vora del foc. Recordo els focs de camp amb què acabaven els dies a les colònies d’estiu que fèiem a Pontons. Cada dia! I pràcticament tot l’estiu prquè les tandes a Penyafort se succeïen setmana rere setmana amb els nens, les nenes, els adolescents, les adolescents, els nois, les noies… I sempre hi anava el vicari. I recordo les excursions que he fet amb nois i noies del Fondo, com la del mar a Port de la Selva i, en especial, l’extraordinària acampada de més d’una setmana al pla de Boet, quan vam pujar a la Pica d’Estats. Sota un cel negríssim tatxonat d’estrelles, envoltats de l’ombra fantasmagòrica dels pics muntanyencs propers, ens assèiem entorn del foc i al costat del remorós rierol. Quines nits tan espectaculars, quines converses tan íntimes i interessants! La foscor i la soledat et feien sentir basarda; més enllà del tènue rodal de llum que creava el foc, tot era nit. I silenci.  Un silenci només trencat de tant en tant pel crit d’un ocell nocturn.

Demà, o un altre dia escriuré una glosa sobre el foc quan se’t torna enemic. Avui, com Francesc d’Assís, gairebé el saludaria dient-li fratre focu.