1, dimarts / Fred

Ha arribat el fred, però amb el sol. En realitat els dies que fa són molt bons. Surts al carrer, passes per la vorera assolellada i quin goig, sentir la tebior quan el sol et toca. Però també el fred, trobo que és agradable. A mi em produeix la sensació d’experimentar la vida. Com si la sang circulés més lliure i tot el cos, els muscles, els ossos encaixessin millor, tot el contrari de quan fa calor.

Actualment de fred en fa poc. Deu ser degut al canvi climàtic, a l’escalfament de la Terra que, per fi, sembla que preocupa a les nacions i als dirigents del món. He vist les imatges desoladores del Pol Nord, com s’esmicolen les muntanyes de gel i desfer-se els trossos que van a la deriva, fins a fondre’s, i el que era un paisatge nevat desapareix, transformat en mar. Són els gasos. També, segur, la calefacció que amb l’augment del nivell de vida es va introduint a totes les cases i locals. Jo bé que recordo el fred que passava al col·legi i al seminari, o de quan era vicari a Vilafranca del Penedés, en especial quan les reunions de l’ACO les fèiem en cases particulars de nit  fins a hores avançades. ¿Quan veiem a Barcelona o a Santa Coloma que l’aigua dels escossells es geli? Tant que m’agraden a mi les plaques de gel! I, només si surto d’excursió i m’acosto a un riu, o el dia es molt fred, en trobo.

A part del fred que pateixes  hi ha la “contemplació” del fred com un fenomen de la natura, que s’estén damunt dels camps, de les valls, de les muntanyes. El fred, com la pluja, fa que “sentis” la natura, dins de la qual vivim i ens movem, sense percebre-ho gaire. És quan trona, quan cau un xàfec o una pluja insistent, quan la boira es tapa la vista… o quan com ara sentim el fred, que ens adonem que som a la Terra, subjectes a fenòmens que superen el nostre petit àmbit quotidià.

Adonar-nos-en és magnífic. Ens empetiteixi, alhora, ens posa en comunió amb la natura. Un goig subtil.

……..

FOTO: Osost