23, dilluns / Manifestació al passeig dels Til·lers

No tenia ganes d’assistir-hi, els estira i arronses, incomprensibles!, em desanimen. O millor, em revolten. Però aquest meu cabreig l’haig de fer pagar al  procés? Hem estat empenyent fins avui, doncs no ve d’una empenta més. I la veritat és que m’ha agradat, ser-hi. Érem molts. I la transversalitat  ben visible: gent de tota mena, de totes les edats… La victòria ahir del Barça amb la lectura que se’n fa, també m’hi ha empès. Com també l’escena de Polònia amb el Baños, entestat amb què li servissin un croissant amb xocolata i el barman negant-s’hi fins a l’esgotament. Quin sketch tan bo!

Ara  jo, d’eufemismes res. Entenc que els responsables de l’ANC i d’Òmnium, com els mateixos polítics, parlin de la situació amb una total assèpsia, per la por que la vaixella no es trenqui, si els partits (la CUP!) se sentien pressionats! Doncs jo sí, els pressiono i pressiono especialment la CUP. Que Junts pel Sí hagués tret dos diputats més, quin pes tindrien, ara? És just que aprofitin la conjuntura favorable per acostar el procés al seu programa. I és d’agrair que pressionin perquè es tinguin més en compte les mesures socials. Però no que pretenguin imposar el vet el president Mas.

Avui, un cop més, hem sortit al carrer per empènyer. No pot ser que els partits l’encallin.