NOVEMBRE

13, divendres / Gota a gota

No pot ser que l’atzucac al que els partits han dut el procés independentista ens tingui l’ànim suspès. La qüestió és no llegir ni escoltar els comentaris dels tertulians. Excepte contades excepcions –com és la nostra amiga Odei– els veig atrapats pels esquemes de sempre i no s’adonen (o hi estan en contra) del canvi que vivim a Catalunya. Enric Juliana deia avui que el missatge dels catalans que ens hem estat manifestant no és rupturista sinó que el que volem és la millora de l’actual situació; com si el lema que ha presidit totes les marxes no hagi estat l’explícita i redundant reclamació d’un nou estat, i la independència de Catalunya. És tant com afirmar que els votants de Junts pel Sí no sabem que el programa porta a la ruptura amb Espanya. Un moviment fort i esperançat, encara insuficient. I dependrà de com es condueixi el procés perquè augmenti la gent que vol la independència, o que haguem d’esperar uns anys més… Mentrestant hem de viure el dia a dia. I una de dues: o ho fem confiant en els polítics, o deixem de creure-hi; però en un cas i l’altre, per servar la salut serà bo quedar-se a la vorera i veure-les passar..

Per això dedico la glosa d’avui a un tema aparentment molt llunyà, un fet, però, que ajuda a viure l’actual situació, perquè ens encomana la paciència de qui és conscient de que el temps del temps és infinit. D’aquest fet tots els mitjans de comunicació en van parlar. A Catalunya es trobaren les restes fossilitzades d’un homínid, en concret d’una nena, a la que se li posà el nom de Laia. Seria la baula intermèdia del pas del simi a l’home.

¡Quants segles per l’aparició dels humans! Recordo l’acudit del guia que ens acompanyava en la visita que vam fer a la cova prehistòrica de Narja, en la que havien viscut uns nostres remots ancestres. Tot mostrant-nos les estalactites, ens va dir: “Aquí surgió el hombre, gotita a gotita”. La meva reflexió és que si per esdevenir animals racionals hem gastat tants segles, bé podem esperar uns dies (o anys?) per arribar a una cosa que ara hauria estat tan senzilla, com és aconseguir que els qui volem la independència ens unim.