8, diumenge / Ombres

Vaig fer un comentari sobre el bisbe Omella, successor del cardenal Martínez Sistach, en què em mostrava satisfet. M’hi van inclinar a aquest acontentament dues raons. Una, el seu tarannà que em sembla, a primer cop d’ull el d’un home senzill i afable, i que sembla pròxim al model d’Església que preconitza el papa. A ratificar-me en aquesta impressió hi contribuí saber que és amic del pontífex i que ha estat el mateix Francesc qui l’ha triat. Després m’he adonat de la incomoditat que causa a Barcelona perquè l’elecció es veu com una componenda, molt a l’estil de la diplomàcia vaticana; escullen un home que parla català per acontentar els catalans i, d’altra banda, sembla que acontenten el govern de Madrid, perquè no és català. Corroborant la impressió d’un cert “espanyolisme” del nou bisbe hi hauria el fet, segons he llegit, que defensà el retorn al bisbat de Barbastre de les obres d’art de les parròquies de la Franja que són al museu de Lleida. I, el que trobo més greu de ser cert, és que hauria signat la carta dels bisbes espanyols en defensa de la unitat d’Espanya.

Que no sigui català –que és una de les queixes que s’han fet–, no ho veig així. És de Cretes, un poble de la Franja, i aquest territori forma part dels Països Catalans. Em dic que aquesta circumstància pot ajudar als catalans del Principat a “redescobrir” els Països Catalans. I gosaria esperar que si Omella –com sembla– és un home obert i humil, els anys de ser aquí i el contacte amb el país l’aniran fent que s’allunyi de la visió aragonesa que els anys de vida a Saragossa li han donat, com s’evidenciaria en la visió que té dels litigis fronterers entre la Franja i Catalunya.

Em vénen a la ment les baralles antigues entre els bisbes de Roda d’Isàvena i de Barbastre. Roda pertanyia a la Ribagorça, que eclesiàsticament depenia de la seu episcopal d’Urgell. Acabà  guanyant Barbastre i el bisbe de Roda, sant Ramon, hagué de fugir i refugiar-se a la vall de Boí, que depenia del seu amic el senyor d’Erilcastell. ¿No es podria “reobrir” aquest litigi fronterer “en la consciència” del nou bisbe barceloní, però veient el problema des del cantó de l’antic bisbe ribagorçà, sant Ramon, i no del costat del bisbe de Barbastre, de manera que la trencada relació entre la Franja i Catalunya es refés?

Si hi ha bona voluntat i concòrdia la naturalesa dels fets acaba imposant-se.

Fotos: bandera espanyola i aragonesa (quatribarrada) al balcó de l’Ajuntament de Calaceit (La Franja), el bisbe Omella; clustre de la catedrat de Roda d’Isàvena i el pole d’Erilcastells, residència dels senyors de la Ribagorça