2, dilluns / Les dues ànimes

Les persones que et feliciten quan fas anys solen emprar la fórmula consuetudinària “per molts anys”. Jo, pensant que d’aquí a catorze en faria cent, dic que més aviat cal demanar que els anys que et queden siguin bons i lúcids. Una reflexió desacostumada; la gent no vol que diguis que ets vell, ni que insinuïs que vius el darrer tram de la teva vida. Com si això et tragués la il·lusió de viure! És la por a la mort, que fa que la gent s’hi giri d’esquena, com aquelles persones que pugen amb l’aeri a Montserrat i quan la vagoneta és a tocar de les roques, tanquen els ulls perquè els fa por xocar amb la muntanya.

El que ens hauria de preocupar és com serà el món que ve. ¿Heu anat al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB)? Hi ha una exposició que mostra els avenços científics, que poden canviar la humanitat, amb la pregunta “Serem més humans”? Fins al dia d’avui ens hem dotat de màquines que multipliquen exponencialment el poder de l’home, amb les quals, sense cansar-nos, obtenim uns resultats prodigiosos. En un futur pròxim les persones incorporaran en el propi organisme aquests avenços, i es podran “crear” éssers humans (?) a la carta, d’acord amb els interessos de qui els planifiqui.

He estat pensant això, tot recordant-me d’un rector que quan jo, sent vicari, parlava de les adaptacions que hauria de fer l’Església davant d’una societat canviant, va exclamar: “Per fortuna jo ja sóc gran i no ho veuré”. M’espanto, recordant-ho, perquè de vegades també em rebel·lo davant d’un món ultratecnificat i domesticat, i em tempten els versos del poeta, que escrigué: “Que descansada vida, la del que huye del mundanal ruido y sigue la escondida senda, por donde han ido los pocos sabios, que en el mundo han sido…”. Una temptació que, no obstant, fa que encara treballi més per canviar les coses.

Aquesta tensió de les dues ànimes ¿no la veieu reflectida en la fotografia que encapçala la glosa? Els tertulians ocupats en els grans temes d’avui i, al fons, la imatge bucòlica del petit poble pirinenc…