1, diumenge / Gràcies

Ahir em van arribar missatges a través dels molts camins que ens connecten amb les persones del nostre entorn; trucades al telèfon, missatges i watshapps al mòbil, correus electrònics, comunicats al facebook. N’estic molt agraït; i admirat que us recordeu de mi. I com sempre, el sentiment de no merèixer-ho. Em va saber greu no poder despenjar el telèfon: tot el dia vaig ser a fora i si bé duia el mòbil, s’havia quedat sense bateria. Em sap greu, d’altra banda, que hi hagi entre els remitents persones que no aconsegueixo identificar. ¿Són hipotètics lectors d’escrits que penjo en més d’un mitjà? Allò que m’he preguntat més d’un cop, quan havent escrit uns articles no m’arriba cap eco dels lectors i no sé si hi ha algú, a l’altra costat del diàleg confiat a les ones. A tots, amics i amigues, companys i coneguts, us dono les gracies pel vostre record, que m’agradaria correspondre.

Tots Sants

Un apunt per comentar la festa d’avui, una de les més boniques de l’any. En ressalto, d’entrada, l’aspecte “familiar”. La castanyada se solia celebrar a casa. Seguint la tradició, ahir la vaig viure amb els amics a casa l’Albert i la Geli. Uns moniatos més aviat petits, de fina textura i sabor delicat i uns panellets boníssims, que vam comprar a Sant Julià d Vilatorta, on vam anar d’excursió, i hi vam passar el dia; un dia plenament tardorenc. El que em desagrada, però d’aquestes festes és que es vagi imposant el halloween, una celebració que trobo esbojarrada i d’una estètica desagradable, amb les disfresses un punt macabres i esperpèntiques. És curiós, però, veure com la gent s’apunta a tot, sobretot pensant en els nens. 

Hi ha una altra desfiguració del dia de Tots Sants que trobo més greu, conseqüència del protagonisme que les famílies donen als morts. Basti constatar com la gent, més que de Tots Sants, parla del Día de los muertos. Les aglomeracions que es donen als cementiris! Els morts desplacen els sants i es perd el missatge bonic i preciós de Tots Sants, que és el cant a la vida: perdem la vida terrenal però guanyem la vida eterna. Ho recorda avui el davantal del Butlletí de les parròquies de Santa Coloma que il·lustra el text amb una foto d’un cementiri del que sobresurten els esprimatxats xiprers, que apunten cap al cel. Xiprers que, menys fins, podeu veure també en la foto del cementiri de Sant Martí de Surroca, que penjo amb aquesta glosa.

Recordem els nostres morts amb enyorança perquè ja no són aquí; però amb l’esperança de retrobar-los en el més enllà.