26, dilluns / Avui és un gran dia!

Comença l’onzena legislatura. És d’esperar que Carme Forcadell sigui elegida presidenta del nou Parlament. Un pas importantíssim, només cal dir que l’independentisme serà presenet a la més alta càmara catalna amb majoria absoluta. ¿Ho hauríem cregut, deu anys enrere? Per culpa dels estira i arronsesdels partits (ara, la CUP), hi assistim amb uns ànims tan decandits com el temps climatològig d’avui: un dia grisós i plujós. Però hem de tenir fe: la tardor i l’hivern són temps de silenci i aparentment de mort. però sota terra les llavors fan el seu camí i, de sobte, la primavera esclata. La vida no l’atura ningú! Avui comença el demà.

Open house

Aquest cap de setmana ha tingut lloc l’operació cívico-cultural Open House. Ja fa uns anys, que se celebra i que, havent començat a Barcelona, es viu en d’altres poblacions del país. Per exemple, a Santa Coloma de Gramenet, on també tenim edificis d’interès per mostrar, com la parròquia Major, Can Roig i Torras, les nostres biblioteques… i, com l’obra potser més espectacular, les estacions del metro.

A mi l’Open House em fa particularment il·lusió perquè un dels edificis barcelonins que té més visitants és la casa de la Diagonal, del meu pare. El meu germà Manuel –que es reserva tres o quatre de les moltes sessions que omplen les hores de dissabte i diumenge per fer ell de guia– ha estat l’artífex que Manuel Sayrach i Carreras, tot i ser autor de poca obra, sigui avui conegut i apreciat, sota el vessant d’arquitecte humanista. La família l’animem perquè enllesteixi la biografia que en prepara, atès que ningú el coneix el nostre pare tan bé com ell.

Ho he escrit més d’un cop: quan de molt petits ho havíem perdut gairebé tot, la imposant presència de la casa a la Diagonal, ens va mantenir anímicament enters; ningú podria arrabassar-nos mai l’orgull que ens produïa que aquell edifici, tan bonic, l’hagués creat el nostre pare.