Dòrria, a 1.550 m.alt

L’església està dedicada a sant Víctor. Va ser consagrada l’any 903 pel bisbe Nantigis, d’Urgell. D’aquest temple primitiu conserva la factura de la nau. L’edifici és de principis del segle XI.

Mai havia sentit parlar de Dòrria, un poble molt petit enfilat al coster de la vall del riu Rigart, a 1,550 metres d’altura (un dels més alts de Catalunya), sobre la carretera que va de Ribas a Puigcerdà passant per  Tosses, municipi al qual pertany Dòrria. No sé els veïns que té actualment, l’any 2009 eren només 17. S’hi veu alguna casa construïda de bell nou, o arreglada, com a segona residència. Però el poble fa l’efecte de conservar-se com era, amb el safareig, a l’entrada.

El poble fa pocs anys va sortir als mitjans de comunicació perquè en retirar la capa de guix de les parets de la nau de l’esglesiola van aparèixer unes pintures del primer romànic, que afortunadament han deixat in situ.

Algunes cases s´han restaurat però Dòrria manté l’aire antic, i ha estat declarat bé cultural d’interès nacional.

Sens dubte, un dels trets més bonics del conjunt és la seva situació. Abocat a la vall del riu, mira cap a migdia i la vista va del marge que es veu al front, amb boscos densíssims,  fins a Ribes, seguint el riu. A prop, en la fondalada, el bonic i turístic poble de Planoles i a l’horitzó la imponent mola del Taga, amb la serra Cavallera al costat.