Només unes paraules per saludar els amics i amigues (coneguts o virtuals) que veuen aquest blog. Som ja a l’11 de Setembre. El dia ha començat plujós. Molts hem anat a la la plaça de la Vila amb paraigua però sembla que aquesta tarda no plourà. A les 11 tenia lloc l’acte oficial i consuetudinari de l’ofrena de flors a la bandera catalana. L’Ajuntament en pes. I la pantomima  insulsa de cada any. ¿Quin sentit té homenatjar pomposament la senyera, just el dia que evoquem la derrota nacional, si no es viu no solament amb esperit reivindicatiu sinó lluitant per recobrar els drets perduts? Mentre el seguici oficial s’agrupava, les entitats es posaven a la cua i s’organitzava la cerimònia, persones que estem pel SÍ i que aquesta tarda anirem a la Meridiana muntàvem l’acte preparat per l’ANC local, que hem fet després, i que recullen les fotos que adjunto. Mentrestant, en els grups que es feien es parlava de la campanya. En dos o tres grups he escoltat les queixes dirigides a amics i amigues d’Iniciativa, per les paraules de Pablo Iglesias en un míting d’ahir, no sé on. ¿A què ve posar en guàrdia als “immigrants” (que fa més de 50 anys que viuen feliços a Catalunya!) pel maltractament dels catalans?

Ara queda esperar que el SÍ guanyi. Si la victòria fos aclaparadora, molt millor: tindríem molt de camí fet. I el goig seria tan gran, tan net, que  la il·lusió de construir la República catalana arrossegaria també als qui ara dubten o els qui fins i tot no votaran a favor de la independència, com a primera instància.

Fins a més tard!i  feliç diada.