Avui, continuant l’argumentació d’ahir, afegeixo que si justificava la presència dels polítics a la llista unitària a fortiori ho faig referint-me a Artur Mas. ¿Tindria sentit que qui ens ha embarcat en l’aventura se n’escapolís, o que havent-ho portat bé fóssim nosaltres qui els vetéssim? No crec que a aquestes alçades “de la broma” algú pugui negar que si hem arribat fins  a on som, ha estat gràcies a ell. El procés ha passat per moments difícils, però quan semblava que se n’anava  en orris, a darrera hora (i servint-se de l’autoritat que li dóna tenir les cartes a la mà), n’ha forçat la sortida. Recordem el 9-N. Madrid ens havia negat el referèndum i ell va treure les urnes al carrer. Madrid es va riure de les urnes de cartró, alguns partits catalans van infravalorar la proposta; però avui ¿no reconeixem que va ser una sortida genial? Almenys els més de dos milions de persones qui van anar a votar ho va veure així.

I la llista unitària. Menys els partits, crec que si no tothom sí una immensa majoria estàvem a favor d’una sola llista  del sí en tractar-se d’unes eleccions excepcionals, substitutòries del referèndum, que no ens deixen fer. La llista de tots junts és més engrescadora. I de cara a Madrid i a Europa el resultat queda absolutament clar. Però es va acordar que cada patit faria la seva llista i el tema es va donar per tancat. Va ser Mas qui hi va insistir!, sinó aamb unallistaa única sí amb una que fos el més àmpliapossible. Per aquesta llista, a més de les raons que ja he exposat, n’hi trobo una que em fa molta il·lusió: que ja que el nou país l’haurem de fer entre tots, que des del començment ens hi posem amb cara riallera i actitud amistosa.

I acabo aquesta nota sobre Artur Mas recollint que hi ha qui l’acusa d’amagar-se. O de ser una marioneta en mans d’ERC. O que pretén aprofitar la jugada per continuar de president. Que li faci il·lusió liderar el naixement del nou estat m’ho imagino i no solament  no és dolent, sinó legítim i bo. Però ell ha dit que un cop aconseguit, plegarà. Si sempre ha fet el que ha dit, qui som nosaltres per dir que menteix? I si en realitat s’amagués ¿com és que Rajoy i els contraris a la independència és a ell que dirigeixen els dards per avortar el procés?

TESTIMONIS

 Ramón Cotarelo 

Entrevista al catedràtic de ciència política de la UNED / Josep Rexach Fumanya. Dimecres  19.08.2015  

Ramón Cotarelo, catedràtic de ciència política de la UNED, és un dels pocs intel·lectuals espanyols que fan costat al procés català. A través del seu popular bloc ‘Palinuro’ ha fet valer la causa catalana moltes vegades i ha alçat la veu contra el poder polític espanyol, el rei Felipe VI inclòs. La CUP li va proposar d’ocupar un lloc simbòlic a la llista per al 27-S, però un impediment legal no li ho ha permès. Així i tot, donarà suport a la candidatura liderada per Antonio Baños.

……….

—Veieu la CUP investint Artur Mas?
—Depèn de quin sigui el Mas que vulgui ser investit. A veure, a vegades ens oblidem d’una qüestió molt important. Durant els processos històrics condensats en mesos o pocs anys la gent canvia. El Mas que va entrar al procés ja no és el que hi ha ara. Així doncs, depèn de què proposi, per què no l’haurien d’investir? Mas no és un home d’una peça que es va fer fa uns quants anys i és el mateix d’ara. No, no. I jo crec que tot el procés li ha ensenyat molt.

—En un apunt recent del vostre bloc fèieu una defensa del paper que ha tingut Mas al procés.
—Sí, clar. A veure, jo penso igual que qualsevol persona d’esquerres quan li demanen per Artur Mas: ‘Ui, un neoliberal d’aquests a qui agraden les retallades’. Sí, sí, probablement va començar sent això, però aquest home es troba ara en una situació històrica que té unes aspiracions molt grans i també s’ha d’entendre que és el seu projecte personal. Tu pots ser molt partidari d’un programa neoliberal, però si de cop el destí et posa en una situació històrica i passaràs a la posteritat perquè ets el pare d’una nació, doncs potser canvies el teu propòsit.

Fabián Mohedano 

Entrevista al militant exsocialista, actualment adherit al moviment Avancem, i en la llista de Junts pel Sí, en el lloc 33. / David Brugué, El Punt–Avui, dimecres, 2 de setembre de 2015

–Què hi fa un exPSC compartint llista amb Junqueresi mas?

questa és una llista de la gent. Transversal, integral, la unió del poder civil i el polític. Per tant, hi ha tothom i es representa un conjunt de gent mobilitzada. La meva presència es justifica plenament.

–Una de les critiques que es fa a Junts pel Sí és que presenti Raül Romeva per fer president Artur Mas

– Crec que Mas ha fet un salt els darrers anys inimaginable fa temps. Ha passat per un procés de ruptura amb els que eren els seus iguals. Ha pilotat el procés, però ell mateix ha dit que està arribant al final de l‘etapa, i en el seu moment haurà de fer el relleu. Personalment em genera respecte el trencament amb els seus iguals. Si algú hagués imaginat fa deu anys que el 2015 seríem aquí ningú no s’ho hauria cregut.