Arribades les votacions en les que s’han presentat formacions polítiques noves sorgides arran de la indignació popular contra la manera de fer polític tradicional, reprodueixo la glossa que vaig escriure sobre els llibres de Stephan Hessel, el primer dels quals sembla que va convertir-se en la guia de molts indignats. Si més no, és oportú reflexionar en la reacció multitudinària, dels qui  que van fer seu el crit d’Indigneu-vos.

Indigneu-vos!

El llibret –un pamflet de poc més de trenta-tres pàgines petites- és un crit dirigit als joves d’un home de més de 90 anys, únic supervivent dels autors de la Declaració dels Drets Humans. Stéphane Hessel va conèixer el nazisme i hi lluità en contra amb la Resistència francesa del general De Gaulle. Ara, jubilat, recorre el món, entra a les escoles i urgeix els joves a indignar-se davant del món actual. Si s’indignen –pensa– es comprometran i lluitaran per canviar el món. I crida fort perquè sap que els joves, que disfruten de la llibertat i la societat del benestar, cauen en el consumisme, un enemic que no et revolta com quan t’enfrontes, com li passà a ell, amb una dictadura opressora i criminal.

Copio algunes frases seves (del llibre en la versió castellana):

“El poder del dinero nunca había sido tan grande, insolente, egoísta con todos… Los bancos, privatizados, se preocupan en primer lugar de sus dividendos y de los altísimos sueldos de sus dirigentes, pero no del interés general”. “Cuando algo te indigna como a mí me indignó el nazismo, te conviertes en alguien militante, fuerte y comprometido”. “La peor actitud es la indiferencia, decir ‘paso de todo, ya me las apaño’. Si os comportáis así, perdéis uno de los componntes esenciales que forman al hombre: la facultad de indignación y el compromiso que la sigue”. “El porvenir pertenece a la no violencia, a la conciliación de las diferentes culturas. Es por esta via que la humanidad deberá superar su próxima etapa”.”Apelamos a ‘una verdadera insurreccón pacífica contra los medios de comunicación de masas que no proponen otro horizonte para nuestra juventud que el del consumo de masas, el desprecio hacia los más débiles y hacia la cultura, la amnesia generalizada y la competición a ultranza de todos contra todos”.

“Comprometeu-vos!”

El llibre de Stéphane Hessel el vaig adquirir ahir, acabava de sortir només en l’edició castellana, i me’l vaig llegir en el recorregut en metro. És un opuscle de petit format,de només vuitanta pàgines, senzill i entenedor. El que no sé és si el va escriure abans que el moviment dels “indignats” prengués forma, o si era una resposta a les crítiques que li van fer arran del llibret semblant, que comento més amunt, Indigneu-vos. Suposo que és això segon perquè al llarg de Comprometeu-vos no hi fa cap referència, ni dóna cap resposta concreta als qui es pregunten quin camí hi ha, rere el clam indignat.

En unes primeres pàgines contesta a l’entrevistador que de motius per indignar-se n’hi ha molts. “El escándolo mayor es de índole económica: las desigualdades sociales, la yuxtaposición de la extrema riqueza y la extrema pobreza”. L’altra gran tema en el que insisteix molt és el de la degradació del planeta. Però la llista de coses indignants és llarga: hi ha l’atur i la precarietat laboral, el perill de la pèrdua de les conquestes de la societat del benestar, l’especulació immobiliària, la corrupció…

Davant de tants problemes demana que la gent es comprometi per solucionar-los. Més d’un “indignat” quedarà sorprès que el remei que dóna no sigui carregar-se l’actual democràcia i els seus polítics. Comparant la situació amb l’època de la Resistència sota l’ocupació nazi (quan “te unías a un grupo de resistentes, hacías descarrilar un tren…¡Era relativamente sencillo!”), avui, “sólo reflexionando, escribiendo, participando democráticamente en la elección de los gobernantes puedes confiar en lograr que las cosas evolucionen de forma inteligente”; amb una acció “a muy largo plazo”. Com els ecologistes, afirma que els problemes són globals –per això valora tant l’ONU– però per aconseguir el món global més just i més humà, que desitgem, “la realización –afirma– y la acción sólo pueden ser locales”.