MAIG: de l’11 dilluns al 17, diumenge

Campions de lliga

Hi torno; seria injust no fer-ho: la victòria del Barça amb el títol de campió de lliga ha estat el moment més apoteòsic que he viscut aquesta setmana. I no només jo: quan anava cap al bar Xòcala per veure el partit, no he vist ningú pel carrer. La ciutat abocada a la televisió. El futbol i el Barça concretament és un fet d’una extraordinària repercussió social. És sabut que els grecs, creadors de les Olimpíades, se servien de l’esport per crear “ciutat”. Era una mena de religió, els campions n’eren els ídols, i feien servir l’esport per educar el poble. Per sort, l’equip del Barça té prous virtuts i valors per exercir una certa influencia positiva en la gent, que caldria potenciar més. Entre altres coses ajuda la gent a sentir-se catalana.

Diumenge eleccions

Despatxat l’exabrupte futbolístic, unes paraules sobre les sí molt importants eleccions que tindrem diumenge que ve. Primer, perquè són més incertes que mai. Què passarà? I, quines conseqüències se’n seguiran? He escrit al Diario de Santa Coloma que em figuro que guanyarà el PSC. No tant pel partit, sinó per l’alcaldessa i perquè l’actuació de l’Ajuntament ha estat regularment bona, sense cap fallada important. L’obra vista (convertir el centre en zona de vianants), l’atenció dels Serveis Socials i la marxa de la ciutat, treuen bona nota. En canvi, un suspens molt gros en participació ciutadana. Excés de protagonisme de l’alcaldessa i un excessiu culte a la seva persona. Aquesta mania  de presidir tot és un menyspreu als altres polítics i, sobretot, als ciutadans i a les entitats locals. Temo que canviar això costarà. Al consistori entraran forces noves que han acaronat l’objectiu de fer fora els socialistes. Això pot provocar un seu enrocament encara més tancat. ¿No hi haurà cap formació política que treballi a favor d’un pacte de ciutat, de tots junts? Si no per aquest mandat, per d’aquí a quatre anys!

Francesc i Raül Castro

M’ha complagut la trobada del papa i  el president cubà, Raül Castro, que li ha agraït  la mediació davant d’Obama a favor de les bones relacions dels dos països. Era molt difícil que el mur d’unes ideologies tan enfrontades caigués. Però el que no pot la diplomàcia un tarannà obert i gens fanàtic, com el del papa Francesc, ho ha aconseguit. El bé de la gent ha prevalgut. I el curiós és que qui ha fet d’home bo és el papa de l’Església catòlica, que sempre ha condemnat el comunisme, i qui l’hi agraeix sigui el cap d’un govern d’una ideologia que sempre ha acusat l’Església de ser l’opi del poble. Quants problemes no es resoldrien amb una mica més d’humilitat i bon cor! (I també de murrieria, en lloc del fanatisme).

El mar de la mort

Uns fets que em rebel·len: la sagnia de milers d’emigrants que moren ofegats a tocar de les costes d’Europa. Gent desesperada, gent pobra, gent que fuig dels seus països per escapar de la miseria, de l’odi i de la guerra, o en cerca d’un futur per als seus fills. Que aquest drama costi tant, aa Europa, de posar-hi mà per aturar-lo, no ho entenc. Cal que ens en fem conscients i que ens fem valedors d’aquesta gent, i que no parem de reclamar-ne la solució als nostres governs. Diem que  podem fer ben poc, i és cert: el que és fer, és ben poc el que és a les nostres mans. Però sí podem convertir-nos en veu d’ells, i exigir que els qui poden, facin. Ser conscients, i clamar amb força, fins que es posi remei.

Amics del Fondo

En canvi, tot i que temo que em carregui de feina, estic content perquè estem posant en marxa l’Espai jps de la Biblioteca del Fondo, que ens permetrà fer activitats a favor de la gent del barri. Aquesta setmana l’equip dirigent de Fòrum-Grama hem tingut la primera trobada amb  la directora de la Biblioteca, Mariona Chavarría, i amb el matrimoni Quintillà-Imbernon, per posar en marxa les activitats que durem a terme. Començarem per un cicle de xerrades, entre les quals pensem fer-ne una sobre Paco Candel i ·els altres catalans”, i una altra sobre les parròquies que es van crear a Santa Coloma ara farà cinquanta anys, entre les quals la de Sant Joan Baptista del Fondo. Per tirar endavant l’Espai JPS i Fòrum-Grama impulsarem l’associació Amics del Fondo. Una mica, per fer el que vam dur a terme des de les noves parròquies els anys 60-70; ara, amb un peu a la biblioteca del Fondo.

13 anys

Parlant d’aniversaris: diumenge ha fet tretze anys que em van operar per l’endocarditis, i que em van posar una vàlvula biològica que havia de durar de vuit a deu anys i ja n’ha vet tretze, i es veu que comença a fallar. Ho escric perquè molat gent –no sé si perquè recorden que llavors vaig estar greu i que fa relativament poc vaig recaure– em diuen que faig bona cara i que estic molt bé. És una apreciació. Avanço, però, que a finals de mes em faran una revisió i potser a partir d’aleshores, quan em preguntin com estic, pugui precisar-ho millor.

La senyera

Casa meva (cercle groc) vista de de  la part alta del carrer Mozart (ja en terme de Badalona) i la vista des de casa meva del Fondo, Badalona i Sant Adrià

Sembla que cada dia el govern central està més nerviós. ¿Què els passa, que els ministres com Fernández Díaz, o Werth, i també Rajoy i la Camacho no paren de ficar-nos el dit a l’ull? A partir del dia 24 les insídies creixeran, com ja fan oposant-se a la immersió lingüística un cop més i intentant treure de polleguera els mossos d’esquadra… Però contràriament al que ells esperen, aquestes coses ens esperonen. ¿Que hem de treure les estelades dels edificis públics? Les penjarem a casa, com ja he fet jo, que n’he posat una en la finestra del menjador-sala d’estar. Bandera que, de moment i per desgràcia és l’única que albiro en l’ampla estesa de cases que cobreixen el panorama que veig de casa estant. Quant de treball haurem de fer perquè el 27-S també Santa Coloma ens ajudi a fer la República catalana independent!