El matí d’avui he assistit a un cafè al bar de la Biblioteca Salvador Cabré, del Singuerlín, en el que hem participat unes quantes persones convidades per FerranSaro, amb la cap de llista d’ICV, Alexandra Sevilla. Una trobada agradable i simpàtica en la que he trobat vells lluitadors i algun company de quan érem a l’Ajuntament. La conversa ha tingut intervencions interessants, com la pregunta que Manel Valls ha fet a l’Àlex: “Com és que la gent (la gent obrera, s’entén) per la qual tant us desviviu, no us vota?”. L’Alex ha reconegut que era cert, doncs on més vots treuen és a llocs com Barcelona, i en capes de gent més aviat d’una certa formació cultural.

De les eleccions en parlo en el segon escrit que he fet al Diario de Santa Coloma, que dirigeix Jordi Corachán, titulat “La ciutat, l’objectiu”, una mica com a reaccio davant les campayes dels diversos partits colomencs, entestats amb l’objectiu de “guanyar”. La meva reivindicació és que més que mirar el seu interès –creguts de ser el millor per al poble– es proposessin fer que guanyés la gent i la ciutat.

Casualment, cercant l’escrit que vaig dedicar al llibre de Ruth Maier en la Prímula de l’any 2011 (que penjo a sota d’aquesta pàgina), he topat amb una glossa que vaig escriure arran de les eleccions d’aquell any. És més o mensy el que dic en l’article del Diario, seguarment fins i tot més ben exposat. l copio a continuació.

—————–

Engegada la campanya electoral, els amics d’ICV em van demanar que escrivís unes ratlles per donar suport al candidat de la formació, Ciscu Sánchez. Suposo que els hauria agradat que demanés directament el vot per ell però jo em vaig decantar per expressar un desig, que hauria pogut dirigir a altres grups polítics: “Desitjo que ICV tingui pes –vaig escriure- perquè pugui forçar el govern municipal i les altres formacions polítiques a fer una Pacte de Ciutat, amb la societat civil, entorn dels grans temes com la participació ciutadana, la informació i comunicació, i la integració social i cultural de tots els ciutadans, d’acord amb el Model de Ciutat al que hem d’arribar entre tots”.

En una reunió posterior en la que a un grup d’amics ens van consultar què pensàvem sobre la possibilitat de formar part del govern amb els socialistes, vaig insistir en el mateix. La meva resposta va ser positiva però els vaig demanar que no es perdin en el dia a dia de la governació local, que no entrin en les baralles partidistes i que es facin forts en canviar la manera de fer política de l’Ajuntament, un canvi que consistiria en treballar per aconseguir un pacte de ciutat de totes les forces polítiques, amb la inclusió dels ciutadans i entitats que més han treballat per Santa Coloma.

Algun company s’escandalitza quan dic que d’entrada no exclouria ningú. L’ideal de la política ciutadana ¿no hauria de ser aconseguir que tothom treballés per la ciutat? Un pacte no és el punt de partida sinó l’horitzó al que es pretén arribar. En el camí es van concretant els continguts i, en tot cas, que siguin els partits els que s’excloguin al no acceptar els acords als que es vagi arribant. Penso que el debat polític s’enriquiria extraordinàriament si es feia arran de coses tan importants com el tracte de la immigració o el model de ciutat, en lloc d’anteposar al diàleg les exclusions i condemnes, partint de les desqualificacions ideològiques.

Tant si es vol sortir del forat com si es vol pujar molt amunt, “és bo” cercar la contribució més gran “possible” de partits i ciutadans.