A la col·leccio “Excursions escollides per Catalunya”, el llibre número 5 és El Sender Mediterrani, una excursió que s’inicia a l’Ametlla de Mar i baixa direcció a l’Ampolla. Des de fa temps, i molts cops, havia llegit coses sobre aques tes platges i sempre amb descripcions elogioses. La veritat és que un cop hi ets, totes les lloances et semblen curtes perquè l’itinerari és magnífic: sempre arran de mar per un camí de ronda que tant s’enfila per un rocam agrest, com s’endinsa per senderols sota pinedes ombroses, per un territori verge, tot descobrint un enfilall de cales i caletes solitàries, precioses.

Un bany de mar. El mar als peus i als ulls, amb una aigua transparent i rica de colors; el blau turquesa, un verd pastell, el blau mediterrani, l’or, l’ocre, el roig metàl·lic de les roques… I a l’horitzó i al damunt, el blau del cel. Vaig tenir la sensació que girava full. Que deixava enrere la plujosa i canviant primavera i que m’obria a l’estiu. Sé que encara falten molts dies però les sensacions no les regeix el calendari.

I també l’eixamplament de l’esperit. De tant en tant solcava l’aigua una barca de pescadors, o una altra amb vela. Ho vam comentar: el mar, el nostre Mediterrani –el Mare nostrum– forma part de la història de Catalunya. El sender amaga un búnquer i trinxeres excavades durant la Guerra Civil. I si les aigües no les haguessin esborrat, hi hauríem vist les rutes que van obrir els fenicis, els grecs, els romans… o tants vaixells catalans, a l’època que els peixos duien al dors les quatre barres.

Veure el mar en silenci és sotmetre’s a un bany espiritual. Ens fa sentir més petits: i ens obre a unes dimensions que ens fan molt més grans.