Una vida de l’apòstol Pau

Jordi Sánvhez Bosch (a l’esquerra) amb un seu amic, en el viatge que vam fer a Palestina l’any 2007

Fa molts dies que vaig acabar la lectura del llibre del meu company de seminari Jordi Sánchez Bosch, Nascut a temps. Com explicita ell mateix en el subtítol, es tracta d’”una vida  de Pau, l’apòstol”. Haig de confessar que fins ara el llibre mai no m’havia interessat, per la bestiesa de deixar-me portar pels apriorismes, en aquest cas el de considerar que l’amic Jordi pertanyia al camp dels investigadors bíblics conservadors. De fet, n’era, de “conservador”. A Palestina vaig comprovar-ho: davant de llocs que la tradició lliga a escenes de la vida de Jesús, o de la seva mare, en ves d’acceptar la crítica dels biblistes més rigorosos sempre s’inclinava per la tradició popular i pietosa.

Però el llibre que cito haig de dir que és molt bo, i que m’ha agradat perquè ofereix una visió molt coherent de la vida, de la vocació i de la doctrina de Pau de Tars, conegut com l’apòstol sant Pau, pilar de l’Església juntament amb sant Pere. L’obra t’acosta al personatge real i t’ajuda a comprendre les circumstàncies enmig de les que va viure l’apòstol. Un primer efecte de la lectura del llibre és que m’ha despertat les ganes de rellegir les cèlebres cartes de Pau. Ara, però, no a partir de la teologia –com havia fet fins avui– sinó de la biografia de l’apòstol. Les rellegeixo obviant els titulars dels capítols i dels paràgrafs. Com una carta, mirant de deixar-me impactar pel que diu, una lectura al peu de la lletra i no des de les elucubracions doctrinals, sorgides al decurs dels dos mil anys d’estudi que n’ha fet l’Església.

Em sap greu no poder retrobar l’amic Jordi 8que fa un parell d’anys que ha mor, i comentar aspectes del llibre. No obstant, el seu llibre em dóna prou llum i prou pistes per llegir les cartes del gran apòstol,  d’una manera nova i impactant. Només pensar que són escrits autèntics, fruit directe de l’autor, i que daten només d’uns deu anys de la mort de Jesús, ja m’emociona.  Uns textos que es remunten als anys del naixement de l’Església i que es llegeixen com un reportatge periodístic, que ens permet “veure” els protagonistes de la història –avui magnificats i sublimats fins a l’encarcarament– com persones reals, que es troben, que discuteixen i que fins i tot es barallen per la distinta valoració que fan del missatge de Jesús…

Per tot plegat vull agrair a l’amic Jordi Sánchez Bosch el llibre, publicat el 1998.