Secció Omnia re: Març: de dilluns 16 a diumenge 22

Fi de setmana de traca 

Fi de setmana trepidant: dos esdeveniments de naturalesa i importància infinitament dispar però potser amb alguna concomitància: a Andalusia eleccions autonòmiques, a Barcelona el partit de futbol Barça contra  Madrid. Dues conteses amb una passió similar. Només calia ser en  un bar on donessin el partit en el moment que Mathieu  va fer el gol. Jo era en mig de la gentada que omplia la sala-bar del centre Nous Catalans. La gent posada dempeus explotà en una cridòria eixordadora. En la penombra, tants braços alçats em feren pensar en la nau de la Sagrada Família, plena de columnes. Se’m va ocórrer preguntar-me: aquests rabiosos culers, votaran independència? Vaig pensar en les eleccions andaluses i com que no podia aguantar tant soroll, me’n vaig anar a casa. Vaig posar la tele per saber què passava a Andalusia. Guanyà  el PSOE, el PP baixà molt i IU gairebé s’esfuma. Dilluns La Vanguardia escriurà: “Susana Díaz triomfa, Ciutadans perfora el PP i Podem es menja IU”. Veurem com ho digereixen. Aquí, tranquils: ha guanyat Catalunya! (vull dir el Barça). 

Estreno blog

El lector que llegeix aquest escrit al web de Fòrum-Grama no sé si s’ha assabentat que he estrenat el blog CAPVESPRE.  I els qui ja hi entreu, no cal que us ho digui. Haureu notat que  el disseny és similar al del PRÍMULA, i que les seccions cobren més protagonisme, amb escrits d’ara o d’antics (que recupero perquè estiguin a mà de qui s’hi interessi). La pàgina principal, en canvi, surt menys i cal cercar-la o a la franja de la capçalera o a la columna lateral, clicant la foto CAPVESPRE. Aquests escrits no sortiran amb una cadència fixa ni glossant el dia sinó que respondran al capteniment meditatiu, propi del temps capvespral que visc. Espero que el nou blog sigui per mi la mena de Bloc de Notes que els qui emprenen un viatge solen endur-se per apuntar-hi les experiències i les reflexions que l’aventura els pugui presentar. Afegeixo que rebré amb goig els vostres comentaris.

Tanca la carnisseria

Fa temps que em fixo en uns establiments de prop de casa, tres d’ells en poc temps hn plegat. Avanço que al barri Italià (on visc) el veïnatge és de condició humil i les botigues més aviat modestes. Em sap greu particularment que hagi plegat la carnisseria del meu carrer. La duia l’Ángeles, una dona simpàtica i espavilada,que eia companyia amb el seu germà, amo del negoci conegut com Productos de Extremadura. El germà va morir i llavors l’Ángeles va tancar i se n’anà a viure amb la filla, que acabava de tenir una nena. Al cap d’un temps un nou botiguer la va reobrir, amb tan poc èxit, que als dos o tres mesos ja tancava. Un parell de mesos després hi hagué un nou tempteig, d’un home que té parada al mercat de Sant Andreu;  el gènere era molt bo, però no ha durat més de dos mesos, no hi entrava ningú. ¿La crisis econòmica? Penso que més aviat es deual fet que s’han inaugurat el Mercadona i el mercat municipal en l’edifici de la Biblioteca del Fondo… Tant que costa engegar un negoci, em pregunto si abans de llançar-se a l’aventura no s’assessoren.

Aproximació a la “cultura” dels joves

Llegeixo al quinzenal El Pregó un resum de les ponències que l’Escola Catòlica Francesa ha fet sobre la cultura dels joves, avui. En resumeixo els enunciats: 1) Més que un analfabetisme religiós els joves han perdut la familiaritat amb l’univers religiós. 2) Es troben en la hipercomunicació, marcada per Internet, per les xarxes socials, els videojocs… tot i que en resulta una societat hiperdesinformada. 3) La generació Z (els nascuts a partir del 2000) ha crescut amb el portàtil i, sobretot, amb el mòbil, que els serveix gairebé per a tot. 4) S’interessen per l’ecologia perquè és la continuació de la vida; i valoren la natura.  5) Les obres  literàries que triomfen en els joves són de narracions heroiques i fantàstiques, on apareix la lluita contra el mal i la recerca del bé (Harry Potter, El Senyor dels Anells, El Hòbbit…). 7) La seva música  és la “metal”, de forta càrrega afectiva i anticonformista (“Sexe, drogues i rock-and-roll”), desenfrè dels cossos, i donats a participar en concerts multitudinaris en una mena de sacralitat lúdica. 7) Més que canviar el món, cerquen la felicitat individual i l’autorealització, tocats en part per l’espiritualitat oriental (buscant la unificació del cos i la ment). El cronista de les jornades conclou:  “Aquests nous paràmetres en la cosmovisió dels joves actuals demanen nous canals i nous llenguatges”, per trametre’ls els valors.

Les dues vies 

Novament és la CUP la que em sembla que l’encerta. Vinc dient una cosa semblant, des que s’ha engegat el procés cap a la independència de Catalunya: ¿per què no es remarquen alhora els dos objectius cap els que ens mena el sobiranisme? Fins ara els partits sobiranistes accentuaven el fet d’esdevenir un estat sobirà. Els contraris al sobiranisme argüien que l’important és treure de la pobresa la gent ofegada per la crisi, com si amb la independència (en disposar del diner i del poder) no fos més assolible. En això cal dir que els partits espanyols han fet molta demagògia i, per dissort, s’hi han ajuntat el PSC i ICV. M’agrada que la CUP presenti la ruta com un riu amb dues ribes, o dues vies, que conflueixen en un mateix mar: la República catalana; un país lliure, just i solidari.

Eclipsi solar

Per molt poca estona el sol va rebre una mossegada de la lluna.  Tot Catalunya, pendent de veure-li la nafra. Però els núvolsho van posar molt difícil. Podem preguntar d’on ens ve, l’interès per les coses que passen al firmament. Avui, aquests fenòmens els vivim amb una barreja de curiositat cenfifica, d’interès per fets rars i de contemplció lúdica. En canvi quan l’ésser humá vivia sense saber res de l’univers i omplien la seva ignorància amb la creença que rere el desconegut habitaven els déus, f’àcilment es convertien en dadoradors d’ells perquè els atribuïen tant les coses bones –com la pluja, la llum del diai de la nit–, com les dolentes –els llamps, els  cataclismes, els terretrèmuls…–. L’home sentia que depenia de la natura, per això n’adorava els déus que creien que la governaven.