Propina?

La gitaneta, de l’escultor Joan Rebull

Em trobo amics que em diuen que els anys que ara pugui viure són la propina. Però a mi aquesta manera de veure’ls no m’agrada. La propina és un regal que se’t fa, un obsequi que no et correspondria, per expressar l’agraïment per un treball fet, o potser per arrodonir una paga considerada escassa…

Jo em miro aquest temps “de després” dels 90 anys com un temps per acabar l’obra que és tota vida, i que comencem des que venim al món. Ho he explicat més d’un cop, recordant el que em va dir l’amic escultor Joan Rebull referint-se a les escultures en bronze. Primer, hi ha les hores llargues, potser anys, pensant-hi i fent els primers esbossos. Després, abans de fer l’estàtua en guix, en feia una, petita, en fang. Llavors la reproduïa en guix, la recobria amb una capa de cera,  i ho ficava tot en una mena de bossa sòlida. Al vessar-hi per un orifici del cap de munt el bronze liquat i bullint, la cera es fonia i el bronze, solidificant-se, prenia les formes de l’estàtua. L’escultura  havia nascut. Acabada? No, em contestava l’escultor. Calia donar-li els darrers cops de martell, abans que entrés en la posteritat.

El temps que se’m dona és un temps preciós per acabar de fer-me com m’agradaria ser. Temps de calma i de pensar, de contemplar la natura, de fruir de la vida: llegir, passejar, trobar els amics… sentir que visc.

I de preparar el darrer viatge. 

 

Facebooktwitterredditpinterestlinkedinmail

Sigues el primer en comentar on "Propina?"

Deixar un comentari

El teu e-mail no serà publicat


*