Com un mercat de poble

Anava amb la gentada que  baixava de Berga i de Vic. Un grup de Santa Coloma ens hi havíem unit, quan arribaven a l’estació de Fabra i Puig. Fet un bon tros de la Meridiana, en ser a l’embocadura del carrer Mallorca, els vaig deixar i em vaig desviar pel carrer Mallorca, per fer drecera, amb la intenció de reincorporar-me a la marxa després de descansar una estona en els jardins de la Sagrada Família, que, com sempre, eren plens de gent. Moltíssims turistes. Un món!

I em sorprengué l’escena que de seguida vaig retratar: un home jove, d’aspecte estranger, amb una galleda plena d’aigua i sabó i amb dos pals creava un món màgic, que ara omplia l’espai i abans que la neneta que ho contemplava agafés una bola, el món es desinflava, i l’home el creava novament. Em vaig preguntar: hi ve cada dia? S’hi està gaire estona? Per què ho fa? Em va fer pensar en una de les imatges que tinc  de l‘Edat Mitjana: la d’un mercat o proximitats de la catedral amb una multitud de persones, gent que va a comprar, pelegrins, venedors ambulants, homes que es troben per tancar un negoci… i els saltimbanquis i els artistes de carrer.

Una tendre i suggestiva imatge del nostre poble que, enmig d’un món que se’ns gira hostil, surt al carrer content i feliç perquè s’adona que estem fent néixer una nova Catalunya: una Catalunya més senzilla, mes universal, més feliç.

Com com un mercat de poble en un dia festiu, ple de vida!

 

Facebooktwitterredditpinterestlinkedinmail

Sigues el primer en comentar on "Com un mercat de poble"

Deixar un comentari

El teu e-mail no serà publicat


*