90 anys fent camí (1)

Fa uns dies que he rebut aquesta arja. Són bastantes les persones que m’han dit que també els ha arribat. És l’anunci-invitació a venir a la trobada que un grup d’amics, amigues i familiars meus organitzen per celebrar que faig 90 anys. La veritat és que a mi, que m’agrada prendre part en les festes similars quan les fan es altres, quan es tracta de mi em crea una certa incomoditat. Però, atesa la il·lusió que hi posen els que preparen aquesta celebració, i donat que això de fer 90 anys no sol passar més d’un cop a la vida, m’hi avinc, i ho visc amb molt de goig.

Barcelona, 31 d’octubre de 1929

Amb el desig que serveixi, sobretot, per fer visibles les moltes persones amb les que he anat vivint les diverses etapes dels noranta anys, que aquest és el meu tresor, tot recordant les coses que hem fet plegats. Evocar les hores de convivència i l‘amistat, l’afecte, la  complicitat, de la qual tantes persones hem fruit.

Arribar als 90 anys té, també, alguna cosa de rendiment de comptes. De mirar enrere i de fer un balanç. Un balanç no rutinari, com el que es fa cada final i començament d’any, sinó d’examen de tota una vida. Un balanç que, conscient del molt que ens condiciona  el que ens envolta, faig agraït  perquè la vida ha estat molt generosa, amb mi.

Em vagarà de pensar en tot això; segur que hi dedicaré més d’una glosa.

El qui s’encarreguen e la trobada demanen  que digueu si assistireu a l’acte, per tal de poder-lo organitzar adequadament. Podeu comunicar-ho trucant al telèfon 610 201 589 (José A.) o  enviant la resposta al web de Fòrum-Granma: enelfondo.cat

N o t a: en la nostra web (enelfondo.cat) trobareu el darrer númro del butlletí En el Fondo. Segur que si el mireu us interessarà.

 

Facebooktwitterredditpinterestlinkedinmail

1 Comment on "90 anys fent camí (1)"

  1. Hola. Soc fill de Frederic Cuscó i Atset, de Vilafranca del Penedès, que va morir fa uns anys. Recordo que sovint el pare manifestava comentaris admiratius sobre tu. Trencaves el model clàssic del que era un capellà. Jo el que sí que et puc dir és que, quan era del grup d’infants que havien de fer la comunió, ens vas regalar unes xerrades de preparació en les que recordo que associaves els diferents utensilis de l’altar per explicar planerament que tot plegat era com un àpat de celebració. Res d’amenaces de l’infern i tot aquell món tan tenebrós. Aquella manera senzilla, clara i didàctica d’explicar a un nen de 6 anys la comunió encara la tinc present.
    Jo, ara per ara, no soc creient, per dir-ho d’alguna manera. Però em va complaure molt llegir el llibre sobre el teu germà.
    Res, que aprofito la celebaració dels 90 anys per escriure aquestes ratlles, que imagino ben inesperades, per afegir-les -si hi caben- al platet positiu de la balança.
    Frederic Cuscó i Campllonch

Deixar un comentari

El teu e-mail no serà publicat


*