L’ós bru al Pirineu

 

Em quedaven dues gloses sobre la Vall Ferrera, una dedicada al paisatge, l’altra a l’arquitectura  i, encara abans, un apunt sobre els óssos i la gent de la vall. En vaig parlar amb persones del poble, poques  però prou significades  fer-me una idea de què en pensen. Totes me’n van parlar en contra. La resposta més raonada i completa va donar-me-la una de les filles que ens va fer de guia a l’ecomuseu. És de la important casa Sintet, una família que porta molts anys dedicada a la ramaderia. És arquitecta i treballa a Barcelona però sempre que pot puja a Alins.

Igual que les altres pesones amb les qui vaig parlar –entre elles un altre important ramader– diu que el govern dona una infomació incompleta que camufla la realitat. Es publiquen els atacs que l’ós fa al ramat de vaques o e cavalls quan hi ha una mort, però no es parla de les víctimes que la seva presència causa; dels cavalls –sobre tot euques– que al ser molt espantadissos quan l’ós se’ls apareix fugen i han mort en caure barranc avall. Afegia que hi ha hagut vaques que estaven penyades de l’ensurt han avortat. Jo li dic que el territori amb la presència d’òssos biològicament és més ric, i que era la condició natural d’aquestes muntanyes, anys enrere.  Em contesta que sí però que en aquells temps el pastor pujava a la muntanya amb l’escopeta.

La Gneralitat fa propaganda perquè la gent accepti l’ós. He recollit un tríptic molt ben editat que du aquest títol: “Com comportar-se en un territori amb ós bru”. I a dins hi ha diveros paràgraf s amb títols tan apologètics com aquesta: “L’ós bru, una espècie molt tímida”, L’ós fuig per evitar confrontacions”, l‘ós “és símbol de paisatges privilegiats”, encara que, per curar-se en salut,s’hi llegeix: “Evitem situacions de risc”, “I si ens trobem un ós?”, “Mantenir la calma és el més important”.

Ja m’ho deien a Bossòst l’any passat quan caminava Garona amunt, per on solia baixar l’óssa a beure aigua. En no fer-los cas m’aconsellaven que si em sortia l’óssa no em mogués. I si l‘ósa se m’acosta? “Llavors encomani’s a Déu!”

 

Facebooktwittergoogle_plusredditpinterestlinkedinmail

Sigues el primer en comentar on "L’ós bru al Pirineu"

Deixar un comentari

El teu e-mail no serà publicat


*