Sellui

Ancs, el poble que dona nom a la vall (1478 ma) es troba al capdamunt de la vall, per la que s’entra per arribar a Sellui. Actualment hi viu un sol veí i a prop, a la falda del tossal de Sant Quirc, el pastor que cuida les vaques d’aquests prats

Francesc Sala amb l’amic Rijumati, que trobem a prop de la borda on passa llargues temporades

Em ve a buscar el Francesc Sala. Passo el dia amb ell a Sellui on fa quaranta anys que hi puja molt, i on fa una vida mig de pagès. Jo hi vaig arribar quan acostar-s’hi era una proesa, t’hi duia una pista de dotze quilòmetres, maltractada per les inclemències dels llargs hiverns de muntanya.  M’hi portà el treball que feia sobre els pobles anomenats Santa Coloma i als que tenen la parròquia dedicada a la màrtir de Sens, com Sellui. Llavors hi vivia només el matrimoni Peron, que em van dir que acabat l’estiu se n’anaven a viure a Sort. Sala s’hi comprà una casa i amb les seves mans la restaurà i la completà. Ara ja són quatre o cinc cases en les que, bé a temporades o tot l‘any, hi viu algú.

La casa de Francesc Sala (a la punta del carrer, la que tanca el poble amb els dos cossos que fan l’angle)

Neo-rurals? En Francesc Sala, antic professor de  tecnologia d’un institut colomenc, és un jubilat que alhora que no oblida la reflexió sobre l’ensenyament, sempre fa alguna cosa i trasteja. Amb la casa va adquirir uns quants prats. Cuida amb passió el parell d’horts que té. I forma part del què abans n’hauríem dit una pedania (avui entitat municipal descentralitzada), de la que en ve a ser el “regidor” dels assumptes més rurals del poble, que forma part del municipi Baix Aran, amb seu a Gerri de la Sal.

Tot pujant amb el set quatre-rodes a l’alterosa lloma que s’alça a l’esquena del poblet, per un “camí” horrorós (una pista pleníssima de pedres i de rocs!), parlem de la “fugida” de la societat dominant, tan abocada al consum i al treball, sempre adelerats. Sala mira amb optimisme el moviment que clama pel retorn a la natura i pensa que, donades les noves formes de treball que permet internet (treballar a casa), llocs com el Pallars es repoblaran amb persones i famílies que cerquen una vida més tranquil·la. Des del cim de la lloma la vista és enorme, d’una banda es veu la Vall Fosca i de l’altra, l’amplíssima Vall d’Ancs. Pel camí trobem l’ermità (?), un laic anglès budista que s’ha comprat una borda en plena muntanya, on passa llargues temporades meditant. Ha escrit el llibre (en anglès) “Pelegrinatge en qualsevol lloc”. Siguis on siguis –ens comenta– pots fer camí ànima endins, a la cerca de la il·luminació.

Seria una conclusió feliç de la reflexió que veníem fent sobre si viure en la ciutat o al camp. Però aquesta il·luminació  arreu només s’aconsegueix si sovint dediquem estones intenses a la reflexió, cercant la pau i la tranquil·litat interior.

 

 

Facebooktwittergoogle_plusredditpinterestlinkedinmail

Sigues el primer en comentar on "Sellui"

Deixar un comentari

El teu e-mail no serà publicat


*