Un món nou

Maquiavel enfrontat a Savonarola

El mes de març vaig escriure poc. Problemes d’ordinador! I el tema de les etapes viscudes pel cristianisme –que m’havia atrapat, i m’abocà a la lectura del llibre de Vicenç Villatoro, Massa focs–.  Es tracta d’un diàleg recreat per l’autor, entre dos personatges fascinants del Renaixement,i oposats: el frare Girolamo Savonarola i el tractadista el polític Niccoló Machiavelli, més conegut amb el nom de Maquiavel.

La novel·la en realitat és un assaig en el qual Villatoro confronta la visió de Savonarola i la de Maquiavel, el primer convençut de la necessitat d’imposar el bé, perquè la societat sigui justa. Maquiavel li diu: “Vencereu en la batalla perquè oferiu un ideal pel qual val la pena morir”. Savonarola afegeix que “També pel qual val la pena viure…”, afirmació que nega Maquiavel, contundentment: “No. Morir. Si fos un món per viure, millor el del Médici… Vos oferiu un ideal clar, net, comprensible. D’una força majestuosa. La República de Déu sobre la Terra. La Revolució. La puresa. El foc”. Maquiavel prefereix la república de Lorenzo el Magnífic. El frare li etziba que els Médici no tenen cap ideal, cosa que Maquiavel nega: “Sí que en tenen: Viure. El plaer. La bellesa, el benestar. Els diners. Coses que fan agradable viure”.

Savonarola durant uns anys va governar Florència i va aplicar una política repressiva, d’acord amb el que per a ell consonava amb la religió. Jo diria que Villatoro aposta per Maquiavel: acceptar el món tal com és i procurar fer-lo millor. Els Mèdici, típics personatge del Renaixement, van fer una enorme fortuna, eren banquers i tot i dur un govern despòtic, van crear una ciutat alegre i llure on l’art assolí un cim mai igualat. Mentre Villatoro desgrana el debat dels dos cèlebres protagonistes, descriu el fascinant món de la Florència dels Médici. És el temps de Boticelli, de l’ideal humanista, encarnat per la noia dels quadres La Primavera i El naixement de Venus, pels que prengué per model la bellíssima Simonetta, esposa del navegant Vespucci, i amant de Lorenzo el Magnífic, del mateix pintor i sembla també del papa Bòrgia…

Segle XV: s’acabava l’Edat Mitja i esclatava el món modern, l’humanisme inspirat en la Grècia i la Roma antigues.

 

Facebooktwittergoogle_plusredditpinterestlinkedinmail

Sigues el primer en comentar on "Un món nou"

Deixar un comentari

El teu e-mail no serà publicat


*