Diari d’Egèria (3)

Pelegrinatge

En dues gloses anteriors m’he referit als grans canvis que el cristianisme ha experimentat en els més de dos mil anys d’existència. Amb el desig de submergir-me en els temps antic, he llegit el llibre Pelegrinatge, d’Egèria, que fa temps que em rondava per casa. D’Egèria s saben poques coses. Que molt probablement era de Galaecia (l’actual Galícia) i que havia de ser una dama important –parenta de l’emperador Teodosi- i e formaria part d’un grup do dones piadoses o que seria monja. Llegint el diari del seu viatge es percep que era una dona senzilla, instruïda i dotada d’una gran curiositat. M’ha agradat acompanyar-la, cosa que m’ha permès ficar-me en l’atmosfera espiritual d‘aquells temps  tan reculats (anys 381-384), en què la religió impregnava la societat.

El viatge és un pelegrinatge. Egèria sí, es fixa en el paisatge i el comenta, les valls per on passa, els rius que salva, les muntanyes a les que puja… però cercant sempre els llocs sants: les esglésies, els sepulcres dels sants cristians i de l‘Antic Testament, en actitud religiosa (com les anades que encara avui organitzen les parròquies a Terra Sant, a Lourdes, a Montserrat). Quan arriben als llocs triats sempre llegeixen el passatge corresponent de la Bíblia, resen i canten salms adients.

Sorprèn la descripció que Egèria fa del culte dels diumenges i especialment de Setmana Santa. “De seguida, després e dinar pugen a la muntanya de les Oliveres […] S’hi asseuen el bisbe, els preveres i tot el poble”. La gent segueix la narració litúrgica amb gran emoció: “Hi ha un esclat tan gran de crits (es recorda la passió), gemecs i plors de tot el poble […] que se sent gairebé fins a la ciutat”. I són tantes les celebracions –ho escriu del dia de Pentecosta- “que és un dia de gran fatiga per al poble”. Les cerimònies comencen abans de cant del gall, i se’n fan en distintes hores del dia i en llocs diferents de manera que acaben la jornada rebentats.

Una pietat ingènua que Barcelona encara va viure amb el Congrés Eucarístic, i que l’Església fomenta amb els viatges del Papa, que són, però, esdeveniments excepcionals.

 

Facebooktwittergoogle_plusredditpinterestlinkedinmail

Sigues el primer en comentar on "Diari d’Egèria (3)"

Deixar un comentari

El teu e-mail no serà publicat


*