Defensa dels drets humans

La persona abans que la llei

Llegeixo al Pregó, rebut ahir, una història que podem aplicar a la situació que vivim a Catalunya. Una història bonica que evidencia que l’esperit evangèlic dóna la primacia a la persona humana, per damunt del poder i de la llei. La història es refereix a una família armènia que havia fugit del seu país perquè el pare, Sasun Tamrzyan, era perseguit per les seves activitats polítiques, i es van refugiar a la Haia. Després d’anys de litigi un jutge els concedí l’asil. Llavors, el govern holandès va recórrer el procés i va aconseguir l’anul·lació. El que va viure la família de Tamrazyan va ser una odissea fins que la petita església evangèlica de Bethel els va acollir, i per evitar que la policia hi entrés i els detingués, el pastor Theo Hettema organitzà amb altres pastors una celebració ininterrompuda de misses, cosa que fa que la policia no pugui entrar al temple. Recullo la rotunda afirmació del pastor : “Cap església hauria d’haver d’escollir entre el respecte a la llei i el respecte a la dignitat humana”.

En la mateixa revista hi ha un escrit del periodista Oriol Domingo, que abunda en la mateixa idea, recordant el cas de Jesús. Escriu: “Les autoritats jueves i les forces d’ocupació romanes (es refereix a la Palestina del segle I) van prendre una decisió sobre Jesús. Decidiren, en nom de la llei establerta, detenir-lo, calumniar-lo, torturar-lo, vexar-lo, insultar-lo, jutjar-lo i condemnar-lo a mort de creu”. I  conclou amb contundència: “Una justícia injusta va condemnar un home just i bo com Jesús”.

La lliçó és ben clara. No es  pot anteposar la llei als drets de les persones, que és el que ahir els lletrats i lletrades que defensen els nostres presos van estar dient insistentment.

 

Facebooktwittergoogle_plusredditpinterestlinkedinmail

2 Comments on "Defensa dels drets humans"

  1. Hola Jaume!! sóc Monica una estudiant d’infermeria que va atendre’t a canruti. Pacients com tu, fan que la memoria os deixin un racó!
    Hem segueix agradant molt tot el que escrius! Espero que tot bé, una abraçada!!!

    • Mònica, quina alegria, “retrobar-te”, ni que sigui informàticament: l’esperit (els bons sentiments) viatgn per l’aire, sols i millor a cavall de les ones ertzianes. He pensat molts cops rn tu, i t’imagino tan cordial, tan amable, tan simpàtica com els dies que vaig tenir la sort de coneixe’t. Em vas ractar de forms
      a exquisida! Si mai torno a Can Ruti (cosa que penso que és inevitable) i u encara i rebales m’agradarà trobar-te. Una abraçada, Mònica!

Deixar un comentari

El teu e-mail no serà publicat


*