“E pur si muove!”

Falta menys…

Explica la llegenda que quan el jurat va forçar Galileu que es retractés, el savi va clavar una patada a terra, tot exclamant: “¡Però la terra es mou!” Ho vaig pensar tot ahir. És cert que vaig escriure que era un dia molt trist; però no de derrota ni desànim, no! Trist pel tracte infligit a unes persones idealistes i innocents, i trist al pensar en la baixesa d’un estat que es proclama democràtic. Però en un sentit profund va ser un dia gloriós, per l’enteresa dels nostres polítics que van a Madrid no a rendir-se sinó a lluitar per la llibertat, i gloriós, pel poble que enim. M’emocionà veure la reacció de la gent, tantes persones acompanyant els polítics empresonats fins a Madrid, persones que es manifestaren al  carrer, de dia, de nit,  en les poblacions grans i en els pobles més petits. ¡Quina emoció a l’unir-me al grupet de colomencs i colomenques que érem a la plaça de la Vila,, i veure com a mesura que avançàvem Ramla enllà, se’ns anaven ajuntant més persones. ¡Com desitjava que agués baixat la Núria Parlon a la plaça i que vinguessin els antics amics d’Iniciativa! Vivim uns temps extraordinaris, d’obertura a un futur molt millor.

 

Facebooktwitterredditpinterestlinkedinmail

Sigues el primer en comentar on "“E pur si muove!”"

Deixar un comentari

El teu e-mail no serà publicat


*