Unitat, per Déu!

 

No entenc, és més! em fa ràbia la tossuderia dels partits independentistes d’anar sols en les conteses electorals que se’ns tiren al damunt. Penso en les eleccions europees i en l’important que és per Catalunya i també per que la veu catalana soni el més fort possible, anant tots els sobiranistes a l’una.

Igual que en les eleccions barcelonines. Cal fer de la capital catalana la capdavantera del moviment independentista de manera que el seu pes s’estengui beneficiosament per tot el Principat i arriba als Països Catalans. Estic fart d’escoltar els arguments dels partits que argüeixen que presentant-se per separat, amb les seves sigles, s’amplia la base perquè atrauran els vots d’uns seus simpatitzants que d’anar junts amb altres partits es quedarien a casa. ¿Tants són, en realitat  aquests llepafils, quan el cert és que els propis partits compten amb pocs afiliats?

Ni jo ni els milers i milers de persones que ens manifestem cada cop que se’ns convoca sentim cap al·lèrgia al  trobar al carrer la multitud de persones que responen a la crida, sinó tot el contrari: és un goig immens constatar sentir que som molt –crec que la majoria– que ens n’alegrem perquè ara ens movem per un mateix objectiu, que és la República catalana, que la volem per a tothom.

Per això prego a l’ANC i a ÒC que muntin un plebiscit perquè la veu de la majori s’imposi.  Mentrestant, omplim insistentment la xarxa de crides a la unitat.

 

Facebooktwitterredditpinterestlinkedinmail

Sigues el primer en comentar on "Unitat, per Déu!"

Deixar un comentari

El teu e-mail no serà publicat


*