Estiuet de Sant Martí

Quina sensació tan agradable passejar aquests dies de tardor amb el sol que fa. Unes setmanes enrere buscava les voreres amb ombra, de l’insoportable que es feia la calor;  la gent et parlava de l’escalfament del planeta, i no en tenies cap dubte.  Per això ara festeges el temps que fa. T’hi sents bé, en plena harmonia amb l’atmosfera, amb la temperatura, amb l’aire, amb la mena d’ingravidesa que et fa lleuger i feliç.

Som a l’estiuet de Sant Martí. Llegeixo que és un fenomen atmosfèric degut a una elevació de l’atmosfera i que passa en dates diferents en els hemisferis nord i sud, i que a cada lloc el bategen a la seva manera.

Jo ho visc com una de les moltes coses petites de què la vida n’és plena i que si les assaborim, ens donen moments de felicitat. L’estiuet de Sant Martí són els elements meterològics, que el t’omplen de goig. El que sents, a partir del benestar corporal. També per la vista la claredat del cel, la rotunditat dels contrallums que el sol baix origina… I també pel nom, tan bonic, tan familiar,i que a més et recorda un sant –sant Martí– molt estimat a Catalunya.

El tresor de les petites coses!

Llibre d’amic i amat

Digues, ocell que cantes, ja t’has posat sota l’empara del meu amat perquè et protegeixi del desamor i multipliqui l’amor en tu?

Respongué l’ocell: –I qui em fa cantar si no és el senyor de l’amor, que té el desamor per deshonra? [16]

Facebooktwittergoogle_plusredditpinterestlinkedinmail

Sigues el primer en comentar on "Estiuet de Sant Martí"

Deixar un comentari

El teu e-mail no serà publicat


*