M’he fet un tip de llegir i escoltar versions de com van anar les coses l’1 d’octubre, i haig de dir que la majoria dels comentaris dels tertulians i periodistes m’exasperen per la seva superficialitat i pobresa: que no hi havia res preparat, que no es va respectar la Llei, que la meitat dels catalans hi estan en contra, que el govern va enganyar la gent… I ningú remarca el difícil que ens ho ha posat l’Estat i el prop que hem estat de viure una tragèdia.

Però sí és cert que el “després” ha estat desconcertant: no s’ha explicat què va passar i ha aflorat fins a l’exacerbació el partidisme i la divisió dels polítics independentistes. Una bretxa molt gran separa els partits i la ciutadania, malgrat que la gent cada vegada que surt al carrer reclama la unitat, sentint el goig de fer el camí cap a la República tots junts perquè l’objectiu ara es fer un estat nou que tothom se’l faci seu.

Per tot plegat visc amb goig gran la creació de la Crida (després que ja m’alegrà la posada en marxa del Fòrum Cívic i Social per al Debat Constituent). Res podia satisfer-me tant com escoltar del nostre president a l’exili l’afirmació que aquest nou artefacte acollirà tant a les persones de centre, com a les d’esquerra i a les de dreta,  i que un cop  aconseguida la República, l’artefacte es dissoldrà.

Tan de bo la Crida sigui l’avinguda que faci possible la desitjada unitat!

 

Facebooktwittergoogle_plusredditpinterestlinkedinmail

1 Comment on ""

  1. No crec que ho sigui, Jaume.

Deixar un comentari

El teu e-mail no serà publicat


*