Centenari de la casa dels meus pares

Tríptic dedicat a l’arquiteecteManuel Sayrach i Carrera,nen motiu del centenari de la casa de la Diagonal

La glosa que escric avui em resulta un xic estranya. La dedico a l’aniversari d’una casa, de la casa on vaig néixer. Per què, em direu? Ja altres vegades he evocat llocs on he viscut per la incidència que han tingut en mi com, per exemple, la masia on va néixer la meva mare en a que els meus germans i jo vam passar totes les vacances des que acabà la guerra fins que vam ser grans.

També m’he referit a situacions viscudes a la casa de la Diagonal, sobretot durant la guerra civil. Però avui, qui pren el protagonisme no som els nosaltres sinó l’edifici. I el pren perquè és una casa singular, que aquest any fa cent anys que es construí, una casa modernista considerada per molts com un dels edificis més bonics de la Diagonal.

L’Ajuntament de Barcelona dedica un llibre a la casa i a l’arquitecte, Manuel Sayrach i Carreras, que va ser el meu pare, raó per la qual l’aniversari m’atrapa a mi i a tota la família. Per celebrar-lo, a més de les visites ja habituals que organitza Open House i de la publicació del llibre esmentat s’hi afegiran altres actes, i un e molt particular, la festa familiar organitzada entusiàsticament per les nétes i néts, besnétes i besnéts de l’arquitecte, en homenatge al seu avi i besavi;  una celebració molt bonica i emotiva que, tot i assistir-hi nombrosos parents i amics, em resultà molt íntima.

Em sabé  greu no poder invitar-hi més persones de Santa Coloma i els amics del capvespre. Però us en faig partícips a través de l’escrit d’avui i del que penjaré demà.

Facebooktwittergoogle_plusredditpinterestlinkedinmail

2 Comments on "Centenari de la casa dels meus pares"

  1. Agraeixo i em plau força aquesta entrada del Capvespre. M’ha vingut al pensament el record de quan ens vam trobar a l’última diada. Sense saber-ho, després de saludar-nos, caminant amb la Pepi per la Diagonal avall ens vam topar amb un edifici que em va cridar força l’atenció. La meva primera impressió va ser la percepció d’una façana modernista elegant sense sobrecarregar les formes. La sorpresa va ser quan vaig llegir la placa del portal que deia Casa Sayrach.
    Una abraçada.

    • Màlegra, Francesc, el que m’escrius. Jo hi vaig néixer, en aquesta casa i a més de trobar-la bonica l’estimo com tohom evoca amb goig el lloc on ha viscut de petit. A mès, me l’estimo perquè un cop que l meu pare ja havia mort i jo anava fent-me gran, la casa se’m presentava com la imatge del meu pare. I sempre he volgut assemblar-m’hi.

Deixar un comentari

El teu e-mail no serà publicat


*