Record del Fèlix

En Fèlix entre en Rafel i la Isabel, al carrer Major, davant la botiga, en la “festa” en què feien públic el tancament del negoci

La mort del Fèlix no ens ha sorprès perquè sabíem des de fa força temps que estava greument malalt, i hem pogut seguir-ne la serena evolució a través de la família i d’ell mateix. Però, tot i saber-ho, no deixa de colpir-nos el seu decés perquè el Fèlix, per una colla de circumstàncies, se’ns havia fet molt present i ara saps! que ja no el trobaràs.

L’Heura atorgà a Fèlix Trias ii Cortinas el premi Salvador Cabré pel seu treball a favor de la llengua catalana

Era un veí. Quan tenien la botiga hi anaves perquè se t’espatllava el televisor, o per triar per a un amic una càmera de fotos o, simplement, passaves pel davant i hi entraves a fer la xerradeta. Un veí amb gustos semblants, amb passions i amors que comparties, com l’amor a Catalunya, a Santa Coloma, a la natura,  a la cultura…

Hi havia un tema –o una vivència molt fonda– del que parlàvem sempre: el de la fe i la església. El Fèlix era un creient. Just molt abans de conexe’l a ell i a la seva esplèndida família, jo havia conegut l’oncle capellà, mossèn Joan Cortinas, que ni que fos per l’exemple, li encomanaria  l’amor als pobres. La fe del Fèlix era directe i alhora obscura. Gairebé sense mediacions que, sovint, són més un destorb que un camí per arribar a Déu, ocult com està rere el misteri.

Del més enllà pròpiament no en sabem res. Però sí hem après de Jesús que l’escala del cel es troba a la terra: en l’amor, en la bondat, en la bellesa, els llocs habitats pel Fèlix.

Moià, el Mirador de la Creu on en Fèlix m’aconsellà de pujar: per veure el jardí del cim i, sobretot, per la magnífica vista del paisatge, que tant estimava

Facebooktwittergoogle_plusredditpinterestlinkedinmail

6 Comments on "Record del Fèlix"

  1. Mercè Prat Bruna | 27 setembre, 2018 at 9:28 pm | Respon

    Sempre el recordaré. La bona gent mai s’oblida i en Felix tenia un grau molt alt dins d’aquesta qualificació. Era una gran persona.

  2. Maria Luisa Hernádez Rogón | 28 setembre, 2018 at 10:54 am | Respon

    Lo siento, no se escribir en catalán, así que mi comentario será en el idioma del imperio… No por sabida y esperada esta muerte nos ha dejado indiferentes; todos lo conocíamos, todos lo queríamos y, no dudo que lo encontraremos a faltar. Era un hombre bueno, uno de esos que pasan sin hacer ruido, pero que no dejan a nadie indiferente. Dios sabe rodearse de los mejores. En su regazo se acaban todos los males de este mundo. Hasta siempre Félix.

    • Tienes razón, Maria Luisa, Son muchas las personas que piensan como tu. Por eso mismo, su recuerdo nos acompañará siempre.

      • Tienes razón, Maria Luisa, Son muchas las personas que piensan como tu. Por eso mismo, su recuerdo nos acompañará siempre.

Deixar un comentari

El teu e-mail no serà publicat


*