Devastadora crítica a l’Església

Volia comentar les paraules que Leo Varadkar, primer ministre irlandès va dirigir al Papa Francesc, dissabte passat; però d’entrada copio un extracte de la crònica de Rafael Ramos a La Vanguardia de diumenge 26 d’agost. Ramos destaca sobretot el parlament del primer ministre irlandès, Leo Varadkar com “una devastadora crítica [a l’Església] i a tots els responsables dels abusos de nens i dones –inclosos els governs successius del seu país–, i al conservadorisme sense concessions de l’Església de Roma”.

“L’Església, que durant més d’un segle va ser el far espiritual i el referent moral del país (a part d’exercir un poder polític enorme), ha dilapidat la seva autoritat i prestigi al llarg de les últimes dècades amb les violacions i assetjaments de menors, l’explotació de nenes als asils i bugaderies de les Germanes de la Magdalena, les adopcions forçoses i l’oposició al divorci, a l’avortament, als anticonceptius, al matrimoni gai i a l’ordenació de dones com a sacerdots”.

Varadkar va dir a Francesc que “l’Església ha tingut un paper massa dominant en la nostra societat”. I va afegir que “és essencial entendre que els matrimonis no sempre funcionen, que les dones han de poder prendre les seves pròpies decisions, i que hi ha famílies de molts tipus, d’un home i una dona, de dues dones, de dos homes, de pares divorciats que s’han tornat a aparellar”.

El Papa ha dit i repetit que l’Església ha de sortir del temple i anar al carrer. No –insisteixo– per convertir la gent sinó per acompanyar els homes i dones en la seva realització personal.

Facebooktwittergoogle_plusredditpinterestlinkedinmail

2 Comments on "Devastadora crítica a l’Església"

  1. Conèixer la realitat ens porta a transforma-la I el padre Bergolio -el papa FRancisco -només ell ho està fent posible. Així de senzill ho veig. Els demés podem anar fent els nostres comentaris. Tampoc és fácil entendre Francesc.

    • Esteve, no sé si t’entenc bé: ¿només el Papa pot trasformar l’Església? Estaria d’acord amb tu que té una rellevància exraordinària, pel càrrec que ocupa i sobretot pe
      r ser com és. Però tots hi podem aportar alguna cosa, no creus?

Deixar un comentari

El teu e-mail no serà publicat


*